GUERRA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Què pretén Hamas amb aquest atac?
¿Què pretén Hamas? ¿Mostrar la seva força? ¿Demostrar que ells, i només ells, manen a Palestina i que el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmoud Abbas, és una marioneta? ¿Alertar que són contraris a una pau dels països àrabs amb Israel basada en el somni d’un front antiiranià que anhela l’Aràbia Saudita?
Gaza i Israel entren en guerra després de l’ofensiva sorpresa de Hamàs
Guerra Gaza-Israel: totes les claus de l’atac de Hamàs i de la resposta de Netanyahu
Vaig visitar Gaza poc després de la guerra del juliol del 2014 entre Hamas i Israel, per raons professionals, i vaig aprendre dues coses al veure la devastació que assolava la franja. Una que ja sabia, a saber, que no hi haurà pau a Palestina mentre no hi hagi dos estats, en llibertat i en unes condicions de seguretat per als seus ciutadans clarament garantides. La segona, que mentre això no passi qualsevol intent per part d’Hamas o la Jihad Islàmica, d’atacar Israel, tindrà sempre conseqüències demolidores per al poble palestí. N’hi ha prou a mirar les dades oficials de víctimes que va donar aquella guerra de fa deu anys: 66 soldats i 5 civils israelians morts i una mica menys de 500 ferits, mentre la mort es va abatre sobre Gaza seguint la llei del Talió. Més de 2.310 morts entre els palestins, la majoria civils, més de 10.000 ferits i 475.000 desplaçats. En vista del que es va produir llavors resulta lògic preguntar-se què pretén Hamas amb aquest nou i mortífer atac –amb milers de míssils i incursions en territori israelià sense precedents– que ha provocat en poques hores la mort de desenes d’israelians entre soldats i civils, i centenars de ferits. Apliquin la mateixa regla bíblica que va regir el 2014 i tindran una idea de la magnitud de la tragèdia que s’abatrà sobre els dos milions de ciutadans que viuen amuntegats en aquesta presó a cel obert que és Gaza, en les pròximes hores.
¿Què pretén Hamas? ¿Mostrar la seva força? ¿Demostrar que ells, i només ells, manen a Palestina i que el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmoud Abbas, és una marioneta? ¿Alertar que són contraris a una pau dels països àrabs amb Israel basada en el somni d’un front antiiranià que anhela l’Aràbia Saudita? Tot això ja se sabia. Com també se sap, tot i que se’n parli poc, que el govern d’Israel encoratja una política suïcida de colonització sistemàtica de territoris reconeguts com a palestins per les Nacions Unides. Alguns mitjans palestins pròxims a Hamas parlen d’una resposta legitima a la deriva cada vegada més sectària del govern de Benjamín Netanyahu, però obliden que aquest ja va ser l’argument del 2014 i de l’última topada, el 2021. L’any 2023 està sent l’any més mortífer per als palestins en vint anys, com a conseqüència de l’acció cada vegada més descarada dels colons.
¿Resoldrà això l’ofensiva de Hamas? En absolut. Al contrari. Els milers de coets llançats i els atacs armats a poblacions pròximes a la frontera amb Gaza han provocat un pànic lògic entre la població israeliana que no es veia des de la guerra del Yom Kippur. Un pànic col·lectiu que servirà amb safata arguments als sectors més radicals de l’actual govern israelià i que deixarà Palestina més sola que abans. Amb una excepció, la de l’Iran, que ha aplaudit l’ofensiva i sense la col·laboració tècnica i militar del qual és improbable que l’ofensiva hagués tingut tanta envergadura. Pot ser que calgui anar fins a Teheran per conèixer una decisió que no portarà ni la pau ni la terra als palestins sinó més aviat la mort, la misèria i la perpetuació del conflicte a l’Orient Mitjà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
