La guerra de sempre

Com el foc del volcà aquest conflicte acaba tenint manifestacions abruptes. Feia temps que es preparava, i calia fer-ho ara, abans de ser descoberts. Les milícies de Hamàs han llançat des de la Franja de Gaza més de 2.000 coets infiltrant centenars d’activistes més enllà de la tanca que els separa d’Israel. Hi ha civils i militars israelians segrestats que utilitzaran com a moneda de canvi. Un atac sense precedents del qual els serveis secrets i la intel·ligència israeliana, una de les més ben dotades i més preparades del món, no en tenia la més mínima idea. ¿Com poden caure milers de coets des d’un territori controlat amb la més sofisticada tecnologia i tancat per tots els seus extrems? Les milícies radicals palestines han guanyat la batalla emocional. L’altra, la de les armes, deixa el primer ministre israelià, Netanyahu, davant la decisió de reocupar la Franja de Gaza. Des del 2005, any de la retirada de les tropes israelianes d’aquest territori, tots els dirigents s’han resistit a fer-ho. Les conseqüències poden ser tremendes per a la població palestina, començant pels civils no combatents, però també per al mateix Israel en el seu intent d’estabilitzar-se a la regió. Hezbol·là s’unirà a Hamàs des del nord, l’Iran a Palestina i l’Aràbia Saudita no podrà fer com si res hagués passat. Hi haurà molta més sang de la que ja s’ha vessat. ¿I després què?... Res. El drama és que després continuarà sent la mateixa guerra de sempre.