Negociació d’investidura
L’amnistia ‘interruptus’
El d’aquells dies va ser un engany descomunal. Però a ningú li agrada ser recriminat com a beneit
fcasals46178656 l exconseller de salut toni com n durant la presentaci del 181208125554 /
Fa sis anys de la independència que va durar uns segons. Almenys va ser proclamada a so de bombo i platerets, i celebrada per molts ciutadans que van passar de l’alegria a la tristesa immediatament. Hi ha fotografies del moment. Comparar-les explica aquell instant polític. No es recorda un ‘coitus interruptus’ parlamentari tan definit, tot i que estigués fora de la legalitat. D’allò, tot el que ara passa. Tan estrambòtic i irreal, tan lluny d’una coherència social, sobretot social, a més de política, que dona per a una gran novel·la que algun escriptor ja deu estar preparant.
Un dels personatges d’aquest argument hauria de ser Toni Comín, probablement el més polièdric de tots els protagonistes del procés. Maragallista, socialista, que no és el mateix, d’Esquerra més tard, i finalment de Junts. Línia cristiana, i per tant compassiu, dialogant, transversal, però incert. La seva evolució política li serveix ara per poder ser interlocutor en qualsevol dels espais per on deambula l’amnistia, tot i que el seu punt feble sigui la credibilitat.
Comín va dir aquesta setmana que les coses anaven bé amb el PSOE i que un procés d’amnistia seria un èxit per a la independència. ¡Malament anem! El principal problema que té aquesta solució és que no és solució per als que van aguantar, i encara suporten, les conseqüències del procés.
Entretots
De moment ningú està parlant de disculpes. Perquè aquesta és la qüestió nuclear, el reconeixement de culpa. O el que és pitjor, però més cert: saber-se enganyat. El d’aquells dies va ser un engany descomunal. Però a ningú li agrada ser recriminat com a beneit. Així que una disculpa per continuar sent independentista és el que hauria de gravitar com a fonamental per començar a parlar de l’amnistia.
Comín està tan interessat com Puigdemont a crear prou espais de confiança que els faciliti una tornada. Però enganya aquesta sensació de no existir disculpa. Salvador Illa ho té difícil per trobar el camí de la desitjada presidència de la Generalitat.El PSC hauria d’estar molt preocupat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
