Sense el nou Orient Mitjà

S’haurà de rescindir la il·lusió internacionalista d’un nou Orient Mitjà perquè vet aquí, gairebé com una fatalitat, l’Orient Mitjà real, irreductible i caòtic. En el moment en què l’Aràbia Saudita, sota la batuta de Washington, assajava una aproximació molt cautelosa a Israel, Hamàs ha atacat Israel des de la franja de Gaza. Hamàs –cada vegada més pro-Estat Islàmic (ISIS)– sempre va voler tenir un exèrcit propi i després de diverses campanyes de terror suïcida ara disposa de coets en gran abundància i dels seus propis comandos, capaços d’entrar en territori d’Israel i prendre ostatges. La incògnita aviat s’aclarirà si Hezbol·là, usualment sincronitzada amb Hamàs, actua a Cisjordània i inicia una nova revolta.

Queda al magatzem de deixalles tota l’estratègia del nou Orient Mitjà, aquell vell pla modernitzador perquè Gaza fos el Singapur d’un nou Orient. Va ser una ocurrència del G-8: democratitzar frenaria l’extremisme islamista. Fa temps que Amèrica del Nord perd pes a la regió. També surt perdent ara com ara la controvertida solució ‘dos pobles, dos estats’ perquè la brutalitat de Hamàs allunya tota proposta de negociació pacificadora. Amb Hamàs llançant coets des de Gaza ja res és negociable. Hamàs ha segrestat tota la gent de Gaza en prendre ostatges d’Israel, disposat a executar-los. Una vegada més, sembla quedar provat que a Hamàs no li importen massa el benestar i la seguretat de les gents de Gaza, cada vegada més aclaparades pel domini despòtic, la fanatització escolar i el règim de mesquites-polvorí. Escindit de la Germanor Musulmana egípcia, amb les seves xarxes de beneficència i captació, Hamàs va guanyar el 2006 –amb la llista Canvi i Reforma– les eleccions a Gaza, i va destronar amb violència l’Al-Fatah tan corrupte. Per a Hamàs, fins i tot Arafat i l’OLP eren traïdors per haver signat els Acords d’Oslo, que reconeixien el dret d’Israel a existir. Després ha construït hospitals-polvorí, escoles-amagatall per a les seves milícies. Els joves palestins fugen de Gaza quan poden. Viuen en un món sense futur, excepte els que poden treballar a Israel –prop de 20.000–, a pesar del bloqueig.

Notícies relacionades

Sortir de la confusió

El mur cau a Brussel·les a càrrec de Ribera

L’actuació atroç de Hamàs és tan fulminant com inesperada. Afeblirà els recents acords bilaterals amb els Emirats Àrabs, el Marroc i altres països. És a dir: un pont entre el món àrab i Israel. Sobretot, si atura l’acostament entre l’Aràbia Saudita i Israel, beneficiarà l’Iran, màxim rival dels saudites per a la supremacia al nou Orient Mitjà, i principal finançador de Hamàs. El nou escenari li va bé a Putin perquè la probable ajuda dels Estats Units a Israel pot minvar la seva aportació armamentística a Ucraïna. L’hàbil ministre d’Exteriors rus, Lavrov, fa poc complimentava líders de Hamàs a Moscou. És Lavrov qui primer va parlar de la «desnazificació» armada d’Ucraïna.

Segons fonts de Hamàs citades pel ‘Wall Street Journal’, l’Iran estava més que informat del pla terrorista de Hamàs. Si fos així, la situació corrobora la intenció iraniana d’impedir la trobada entre l’Aràbia Saudita i Israel. Coincideix amb la feblesa del Govern de Binyamín Netanyahu i amb el greu impàs polític a Washington. En una zona tan inestable, la multipolaritat significa més conflicte i mort, més terror. Els profetes de la multipolaritat –figurants de facto del desordre global– atribuiran totes les culpes a Israel. Hamàs s’ho ha jugat tot apostant pel caos. No li importa Gaza. En realitat, ningú sap què fer amb Gaza, excepte Hamàs.