¿Està realment en crisi el 22@

A aquesta campanya hi han respost diferents representants del món empresarial de l’actual districte, destacant els èxits del 22@ com a espai atractor de talent i inversions, motor econòmic fonamental de la ciutat de Barcelona.

L’actual fenomen de l’existència d’espai d’oficines disponible, que alguns avaluen en uns 300.000 m², seria degut a dos fenòmens que han coincidit en el temps. D’una banda, el cicle econòmic i el llarg període de maduració de tota inversió immobiliària, juntament amb el fet cert que, després de la covid, s’ha generalitzat el fenomen del teletreball, de manera que avui és freqüent que empreses tecnològiques hi tinguin una presencialitat mitjana d’uns tres dies per setmana, de manera que augmenta l’espai disponible.

La realitat és que el Districte 22@ és avui una marca internacional de referència, el model de la qual s’està aplicant a tot el món, on treballen unes 150.000 persones que generen una forta demanda en el sector serveis, que es pot estimar en uns 300.000 llocs de treball addicionals. És un cas d’èxit sense el qual avui la ciutat de Barcelona seria una ciutat de serveis dedicada principalment a atendre visitants temporals, turistes o professionals que participen en fires i congressos.

Dit això, també és cert que l’actual districte té alguns reptes importants que sintetitzaré en poques línies, i que s’haurien d’afrontar amb tota urgència si no volem que la crisi sigui real en pocs anys.

El model que es va dissenyar i es va aplicar amb èxit fa més de 20 anys necessita un nou impuls, s’ha quedat antiquat. Avui, al món s’aplica un model resultat de l’evolució del model original iniciat a Barcelona. El meu llibre ‘Distritos innovadores’, publicat l’estiu passat, ho explica amb tot detall. Podríem agrupar aquests aspectes a modificar en dos grups.

En un primer grup hi hauria les pèrdues o errors que s’han produït durant aquests 20 anys per causes diferents. Es tractaria, entre d’altres, de la pèrdua de la governança inicial, amb efectes negatius sobre el lideratge i la gestió del districte. El dèficit de mecanismes eficients per assegurar el pacte publicoprivat necessari i propi d’aquests projectes. També l’escàs ús del sòl 7@, dedicat a estructurar el territori urbà en formes de 'clústers' d’especialització on el coneixement i l’activitat empresarial tenen el seu espai natural. En cas contrari, no és un ecosistema innovador sinó un parc empresarial.

Al segon grup hi podríem situar les lliçons apreses de l’experiència d’altres ciutats del món, que han demostrat la necessitat de revisar el model inicial. Serien, entre d’altres, les mesures per actuar contra el fenomen de la gentrificació o la necessitat d’incrementar el sòl dedicat a usos residencials.

La gentrificació dels barris propers al districte, que s’hauria d’haver abordat fa molt de temps, continua actuant en contra dels veïns d’aquests barris, quan hi ha prou experiències per actuar decididament en aquest sentit.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La manca d’habitatge al Districte 22@ representa una lliçó apresa de la pràctica d’aquests espais urbans durant els darrers anys. Actualment, els nous districtes es dissenyen amb un percentatge d’habitatge d’entre el 30% i el 40 %, amb diferents tipus entre l’habitatge públic i el privat, passant per fórmules residencials del tipus de l’anomenat ‘coliving’.

Tot això ens porta a la necessitat urgent de procedir a la reconversió de l’actual Districte 22@ i a la transformació del sòl industrial del Besòs, seguint el model de districte innovador que avui s’està aplicant a moltes ciutats del món.