Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Consciència i plaer
Accions com la d’Ada Parellada contra el desaprofitament alimentari serveixen perquè ens adonem de la magnitud del que llencem
Catalunya organitza 18 àpats procedents d’excedents del camp i el mercat
Fa anys que la cuinera Ada Parellada té una activitat paral·lela, que consisteix a ser divulgadora, promotora i activista de les consciències contra el malbaratament alimentari. Va començar fa temps, ella tota sola, al restaurant Semproniana, a Barcelona, amb una idea que va batejar com a Gastrorecup, un sopar que consistia en la recuperació de matèries primeres rebutjades pel mercat (havien perdut el valor comercial), però que encara eren comestibles i susceptibles de participar en la cadena alimentària (mantenien el valor nutritiu) que acaba amb un plat a taula. Hortalisses macades o plàtans massa madurs i amb la pell ennegrida; aliments a punt de caducar o enquibits en llaunes que tenien petites tares, fruit dels cops; fragments de carns o peixos, adherits a l’os o a la pell que ja eren al «corredor de la mort». Aquesta expressió recordo haver-l’hi sentit, a l’activista Parellada, en referir-se a tot aquelles menges que ja estaven desnonades i que s’endinsaven en el no-res del rebuig. I que encara podien ressuscitar, com aquelles mítiques patates del documental d’Agnès Varda.
Entretots
Aquell invent ara s’ha transformat en una campanya, promoguda pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i per altres entitats i organismes, que ha englobat, enguany, divuit restaurants de tot Catalunya disposats a combinar l’ètica de la recuperació amb l’estètica de la gastronomia. ‘Nulla aesthetica sine ethica’, com recordava el professor José María Valverde. En aquest cas, la cosa consisteix a oferir un àpat que respon als estàndards d’alt nivell dels establiments que hi participen (entre els quals algunes estrelles Michelin o amb premis culinaris de renom), però que neix de la immediatesa, de les sobres, del rebuig, de les aportacions de cadenes, mercats, proveïdors i voluntaris, de la sorpresa d’enfrontar-se a materials que no responen a un pla meditat, sinó a la incertesa del moment en què els reben a la cuina.
Accions com aquesta (o com la que fa el col·lectiu Espigoladors, o com els dinars d’aprofitament, i les sessions i campanyes de promoció) serveixen almenys perquè ens adonem de la magnitud del que llencem. I de com fer-ho per evitar-ho. Les cuineres i els cuiners que hi participen abandonen la zona de confort i ens ensenyen l’essència primera de la cuina: com transitar de la subsistència a l’exquisidesa. Al costat de la imprescindible reflexió social, hi ha, en aquest Gastrorecup cada cop més estès, el gaudi alimentari que neix tant de la consciència com del plaer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
