Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’eòlica marina a Catalunya: una qüestió pendent
Si volem que la transició energètica sigui realment sostenible, els partits polítics i els nostres governants han de garantir que s’impulsi l’eòlica marina
El final de l’estiu més calorós ja té data
Catalunya desencalla el col·lapse de peticions de projectes de renovables
L’estiu que hem deixat enrere ha estat el més calorós del darrer segle i mig, com apunten el Servei de Canvi Climàtic Copernicus (UE) i la World Meteorological Organization. La temperatura de la superfície del mar també ha batut rècords: segons l’IcatMar, el Mediterrani a Catalunya ha assolit, entre el juny i l’agost, una mitjana de 25,5 graus, gairebé dos graus més que la mitjana dels darrers 40 anys.
El món científic no deixa d’advertir-nos dels pitjors pronòstics del canvi climàtic, mentre a casa nostra seguim immersos en un escenari poselectoral incert, a l’espera de la formació d’un nou Govern central. El canvi climàtic, però, no espera, i urgeix regular i accelerar la transició energètica. Els registres rècord d’aquest estiu subratllen la crua realitat d’una emergència planetària que no s’atura davant de cicles electorals ni agendes polítiques.
Eòlica marina: urgeix un marc regulador
Es calcula que Espanya encara té l’oportunitat de posar-se al capdavant d’un sector, les renovables, que aportaria més de 9.000 milions d’euros al PIB entre el 2025 i el 2030. A casa nostra comptem amb un extens litoral i un gran potencial per a les renovables, entre les quals l’eòlica marina. Tenim una posició estratègica per fer front a aquesta amenaça global. Però cal una direcció clara, ferma i col·lectiva.
El desplegament de projectes d’eòlica marina representa una necessitat imminent i, alhora, una oportunitat clau. L’aprovació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) per part del Ministeri per a la Transició Ecològica, el mes de febrer, que situen el golf de Roses com una de les úniques zones de tot l’Estat –l’única a Catalunya– aptes per a l’eòlica marina, va suposar un gran pas endavant. També ho és l’esborrany d’actualització del PNIEC, que preveu la instal·lació de 3 GW d’eòlica marina el 2030.
En aquest escenari, la clau de tot plegat radica en la creació d’un marc regulador que estableixi criteris clars per als futurs concursos públics del sector. Perquè, sense marc regulador, el desplegament d’una tecnologia absolutament fonamental com l’eòlica marina no pot avançar.
El territori al centre
A casa nostra no podem subestimar la importància d’aquest marc regulador, que ha de definir com s’integraran els interessos locals i les necessitats dels territoris que acolliran eòlica marina, entre els quals l’Empordà. I és aquí on tenim l’oportunitat única de reivindicar que s’escolti la veu de la ciutadania.
Si volem que la transició energètica sigui realment sostenible, els partits polítics i els nostres governants han de garantir, en els seus acords i en les seves iniciatives legislatives, que s’impulsi l’eòlica marina en un context on la negociació i el pacte siguin condició 'sine qua non'. És l’hora de construir ponts entre les aspiracions ecològiques i les realitats quotidianes dels territoris i la ciutadania que els conformen.
Les empreses promotores de projectes d’eòlica marina també hi juguem un paper clau: és imprescindible que mirem més enllà dels beneficis ambientals i econòmics i col·laborem amb tots els actors i comunitats properes a aquestes infraestructures, garantim la integració dels nostres projectes i el seu retorn al territori. Cal diàleg permanent i voluntat de consens.
Desencallar la situació
Notícies relacionadesEns trobem en una fase decisiva, en què convergeixen política, sostenibilitat i convivència, i en què l’eòlica marina s’erigeix com una carta de progrés i desenvolupament. La urgència és innegable i, en aquest procés d’investidura i pacte, la transició energètica i l’eòlica marina haurien de ser un punt important en les agendes de negociació i els acords d’investidura.
Tenim una posició privilegiada per impulsar un sector diferencial com l’eòlica marina. Però el temps no s’atura i la inacció suposa pèrdues d’oportunitats a tots els nivells. Cal activar-nos al més aviat possible i que tots els agents socials, econòmics, ambientals i polítics remem en la mateixa direcció: desenvolupar eòlica marina de forma sostenible.
