Conflicte Israel-Gaza Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Què està passant, mama?
Com explicar, en un llenguatge que pugui entendre una nena de sis anys, que la guerra fa por. I que fa plorar. I que no és tan lluny
Un bombardeig en un hospital de Gaza causa centenars de morts
¿Què se sap de l’atac a l’hospital de Gaza?
Cadascú té el seu primer fet històric. El meu, el primer que recordo, és la mort de Dalí. El segon, la caiguda del mur del Berlín. Tots dos fets van passar el mateix any, el 89, així que podria dir que vaig introduir-me com a ciutadana conscient d’aquest món als 9 anys. Abans, totes les coses que passaven eren les de casa, l’escola i el parc de sota casa.
Crec que la meva filla acaba de viure i veure el primer fet històric que recordarà, i em sap greu que sigui una guerra. Té sis anys. Estàvem preparant una exposició sobre el procés de momificació a l’Antic Egipte per a l’escola quan, a la tele, l’informatiu va obrir amb imatges de la guerra. Nens, dones i homes empolsinats i plorant.
Entretots
Com a periodista malauradament he parlat de guerres massa vegades, però no estava preparada per a les preguntes de la meva filla davant d’aquelles imatges: què passa? i uns segons després: això pot passar aquí?
Aquest any s’estrena a Primària i la seva és la classe dels Egipcis, així que ja d’entrada està aprenent que hi va haver una civilització que va començar i que va acabar, i que va ser una història de guerres i conquestes com la de tots els imperis que han existit. Però com explicar-li que una guerra no és una història llunyana explicada amb dibuixos sinó allò que veien els seus ulls esbatanats? Com explicar en un llenguatge que pugui entendre una nena de sis anys que la guerra fa por. I que fa plorar. I que no està tan lluny. I que l’ésser humà, persones com ella i com jo són capaces de fer tot allò i que uns altres, també com ella i com jo viuen espantades, fugint i sense aigua i sense menjar? Vaig trobar refugi en les mitges veritats: que la guerra està molt lluny de casa i que aquí no passen aquestes coses, que el mar que veiem des de casa no és el mateix que veuen aquells nens just per l’altra banda. Vaig intentar salvaguardar-la del potencial destructor que tenim les persones, de l’odi que som capaços d’acumular i multiplicar en l’altre, mirant de condicionar que el seu bateig com a ciutadana conscient d’aquest món sigui un altre fet menys salvatge.
