El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Déu és peronista?
L’emergent populisme reaccionari de Milei ha tingut un inesperat fracàs en la primera volta de les presidencials argentines
Eleccions a l’Argentina: ¿Per què ha guanyat Massa? ¿Què pot passar en la segona volta? Cinc claus
El peronista Sergio Massa dona la sorpresa a l’Argentina i es disputarà la presidència amb l’ultra Javier Milei
Des de la caiguda de Raúl Alfonsín als 80, els successius governs –peronistes o de dreta– no han aconseguit treure l’Argentina (va ser un gran país) de la decadència i la inestabilitat. Ara la crisi és tan forta com el 2001, la inflació està en el 130% (sí, el 130%) i el dòlar cau davant un pes en què cada dia menys gent creu.
Era el moment ideal per al populisme protestatari de Javier Milei, per a més dades ultraliberal i ultrareaccionari, davant el peronisme desprestigiat i una dreta que va decebre. Ho proclamava Milei, que recorda Trump (també va triomfar a la TV i no oculta la seva admiració per Bolsonaro), amb la cançó «la casta (els que manen) tenen por». I així va guanyar les peculiars primàries argentines de fa uns mesos. I afirmava que ja sortiria elegit en la primera volta.
Doncs no. Sergio Massa, el ministre d’Economia del 130% i candidat d’un peronisme decadent (però que s’ha desmarcat del kirchnerisme) ha guanyat amb el 37% dels vots davant el 30% de Milei i amb Patricia Bullrich, la candidata de la dreta i exministra de Macri, amb un 24%. Davant la promesa motoserra contra la despesa pública de Milei, s’ha imposat mantenir les ajudes, l’educació i la sanitat de Massa. Tot i que sembli poc possible. A l’hora de la veritat, les promeses llibertàries de Milei han fet més por, malgrat que la seva gestió l’avala poc, que el peronisme pragmàtic de Massa.
Massa, també amb més diputats però sense majoria parlamentària, proposa ara un Govern d’unió nacional per atraure vot centrista i moderat. I Milei fa una crida a la dreta per liquidar per fi al peronisme: corrupte i socialista.
¿Què passarà el novembre, en la segona volta? Tot és possible, però Milei ho té pitjor de l’esperat. I analistes lúcids creuen que la batalla és entre el peronisme, sempre populista, de centreesquerra, i un altre populisme molt irritat d’ultradreta que demonitza fins i tot el papa Francesc.
I a l’Argentina molts creuen allò que «Déu és peronista».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
