Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Infància i temps lliure: ¿cap a un nou equilibri?
Cal incidir en dos grans àmbits: accions que afavoreixin el temps de qualitat en família i accions que facilitin el temps de qualitat dels nens entre iguals
El dret al temps: el pròxim gran repte de les administracions
‘Cap a un nou equilibri de temps’ és el lema de la Time Use Week 2023, que va tenir lloc la setmana passada a Barcelona. Lluny de pensar que aquest és només un desig adult, cal ser conscients que els nens i nenes no estan exempts del debat social sobre la conciliació dels temps. Així ens ho han fet saber a través de l’Agenda dels Infants, que es farà pública al novembre, i que recull demandes, propostes i idees dels infants de Barcelona per millorar el seu benestar. És el resultat d’haver preguntat «¿com esteu i què podem fer perquè estigueu millor?» a 5.000 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys de la ciutat, en el marc del programa Parlen els Nens i Nenes. I una de les demandes és, justament, «tenir més temps per jugar i fer les coses que ens agraden».
De fet, d’entre els àmbits valorats per part dels infants el 2017 i el 2021, el que surt pitjor és la quantitat de temps lliure que tenen. I no és una qüestió menor, al contrari. La recerca ens mostra que, entre els aspectes i experiències que més contribueixen a fer que els infants se sentin millor amb la seva vida en general, hi ha: estar satisfets amb la família compartint temps de qualitat, passar temps de qualitat amb els amics i amigues, i fer coses a l’aire lliure i en contacte amb la natura.
Malgrat que molts infants tendeixen a demanar menys temps d’escola i més vacances, cal actuar des de la responsabilitat de proveir tots els infants amb les màximes oportunitats educatives per no generar temps empobrits o, en el pitjor dels casos, temps segrestats per les pantalles. No hi ha solucions màgiques davant d’una problemàtica complexa, i les polítiques més efectives són aquelles que incorporen diferents necessitats, des d’una mirada integral, per avançar cap a la millor alternativa possible. Les vies de solució, en aquest cas, passen per dos grans àmbits: accions que afavoreixin el temps de qualitat en família i accions que facilitin el temps de qualitat dels infants entre iguals, sense la necessitat de ser-hi present la família.
D’una banda, per afavorir el temps en família cal humanitzar l’àmbit laboral i facilitar que les persones adultes tinguin uns horaris més racionals, que els permetin compatibilitzar la professió amb la vida quotidiana. No sols per a les dones, sinó per a tothom. D’altra banda, cal concebre l’escola no només des del seu rol d’educació reglada: hem d’eixamplar la mirada i entendre-la com un equipament de barri que juga un paper fonamental per facilitar temps enriquits i segurs per a la infància. L’escola ha d’emergir com a ‘casa dels infants’ on hi hagi tot tipus de serveis pensats des de la seva perspectiva (amb diferents perfils professionals), més enllà dels temps lectius (tardes, vacances escolars, caps de setmana) i des d’una vessant no sols d’aprenentatge, sinó també de socialització i cura.
Hi ha tot un ventall de serveis que pot oferir l’escola si la concebem com a equipament obert al barri i connectat amb l’entorn: espai segur de joc a l’aire lliure entre iguals, acollida matinal, servei de menjador saludable i assequible, activitats extraescolars diverses i de qualitat per a tots els infants, excursions a la natura, col·laboració i connexió amb equipaments del barri i entitats que ofereixen casals i esplais (no tot ha de passar a l’escola), biblioteca i pati oberts al barri, espai de trobada entre famílies, activitats formatives per a pares i/o mares, habilitats parentals per a la criança, xarxa d’intercanvi entre famílies, etc.
Les desigualtats socials impacten en la qualitat dels temps, per això l’escola juga un rol imprescindible com a igualadora d’oportunitats fora del temps lectiu, on qualsevol infant que ho necessiti pugui desenvolupar les activitats que li agrada fer en el seu temps lliure. Alhora, cal humanitzar el temps de treball i tenir en compte les necessitats de conciliació laboral i personal dels pares i les mares. Necessitem socialitzar, des de les institucions públiques, les desigualtats i les cures per avançar cap a un nou equilibri de temps més satisfactori per a tothom, grans i petits.
