L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Treball, casa, igualtat i ecologia
La causa independentista perd pistonada entre els més joves
Dinar de diumenge en un restaurant tipus taverna, amb parets de maó vist. Entre la decoració rústica, destaca un plat de ceràmica amb la llegenda «qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla» i el dibuix d’un tipus ajagut sobre un munt de palla que treu fum, a punt de tornar-se flama. Ens va fer somriure. Potser el plat era una digna relíquia, però si un cop de porta o un sobtat corrent d’aire l’haguessin estavellat contra el terra, no hauria significat una gran pèrdua estètica. Tampoc ètica, ja que el patró conductual del refranyer (esforç, treball, estalvi, coneixement) s’ha fet miques, així com la idea que el progrés és una línia ascendent. Creu-t’ho! L’últim informe elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social reflecteix dades alarmants: un terç de les persones pobres a Espanya té una feina remunerada i 4,2 milions de ciutadans sobreviuen amb menys de 560 euros al mes. Tenir estudis superiors tampoc garanteix una feina digna.
El món confortable no aixeca cap des de la crisi financera del 2007, però si bé la precarització laboral i vital assageta diverses generacions, el fenomen s’acarnissa amb els més joves. Per això una altra enquesta, en aquesta ocasió elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, remarca que a la generació Z (amb edats compreses entre els 16 i els 26 anys) li preocupen sobretot l’accés a la vivenda, els drets laborals, el feminisme i l’ecologia. L’independentisme li és ben igual; segons el sondeig, aquest seria un assumpte ‘boomer’.
Compte amb el descontentament. L’extrema dreta està trobant un calador de vots en la descreença dels més joves. L’Argentina, per exemple, s’ha salvat momentàniament i pels pèls del populisme de Javier Milei i la seva motoserra.
Començar de zero
Notícies relacionadesLa frustració, la sensació que en el model actual no hi ha sortida, alimenta cert nihilisme entre la joventut. Per això l’enquesta del CEO inclou paràmetres per mesurar l’atracció pel caos, amb preguntes del tipus «de vegades tinc la fantasia que un desastre natural esborrarà la majoria de la humanitat». La fantasmagoria del creu i ratlla. A la meva edat, també tinc somiejos apocalíptics. Fantasiejo amb un terratrèmol que esquerdi el planeta com una síndria o amb un diluvi estil Noè que s’ho carregui tot. Sempre m’imagino supervivent, és clar, i a resguard de purgues en la nova civilització perquè sé cavar un solc recte i encanyar tomaqueres. Altres dies, amb la imaginació embridada, em dona per pensar com ens ho farem amb les pensions d’autònom. En qualsevol cas —perdó pel to malastruc—, s’entreveu un dormir sobre palla que crema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
