Negociacions després del 23J Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Èpica i sentit
Puigdemont vol, i de cap manera renunciarà a això, que un eventual pacte amb el PSOE no impugni, sinó que, contràriament, atorgui sentit i un vernís èpic al seu recorregut i sacrifici
Pedro Sánchez y Carles Puigdemont, ayer en el Palau de la Generalitat.
Carles Puigdemont es va apoderar de les negociacions amb el PSOE, i el seu partit ‒tant l'ala pragmàtica com la combativa‒ no va dubtar a permetre-l'hi i arrenglerar-se darrere seu. Gaudeix Puigdemont de tot el suport de Junts per Catalunya, formació que està exhibint una unitat insospitada. Ningú critica en públic i molt poc en privat. Tots esperen el que digui el líder.
Que la decisió final estigui en mans d'algú en la situació de Puigdemont converteix aquesta negociació en una cosa singular. Molt especial i diferent. Molts polítics espanyols i mitjans de comunicació de Madrid, que no deixen de perorar sobre Catalunya, s'han abonat a una idea simplista en excés. Afirmen que, com que Puigdemont vol tornar, si li donen l'amnistia, signarà sense dubtar-ho qualsevol acord que Sánchez li posi al davant. Però les coses no van així.
Puigdemont va prendre una decisió greu, transcendental, al pactar amb el PSOE la presidència i la resta de la mesa del Congrés, primer, i a l’accedir a parlar amb Sánchez de la investidura, després. Va ser una rectificació en tota regla, ja que fins aleshores havia blasmat qualsevol possibilitat de pacte. Puigdemont va travessar el Rubicó. Del 'no surrender' i la confrontació a la negociació. Alguns sectors recalcitrants propers no comprenen per què.
El president vol tornar, és clar. Però és algú que fa molt que va assumir, que va descomptar mentalment, tant l'exili com l'insomne estira-i-arronsa amb la justícia espanyola. La seva gran inquietud és una altra. Ell vol, i de cap manera no hi renunciarà, que un eventual pacte amb el PSOE no impugni, sinó que, al contrari, atorgui sentit i un vernís èpic al seu recorregut i sacrifici. No acceptarà res que taqui o qüestioni la seva actuació des que es va convertir, el gener del 2016, en el 130 president del govern de la Generalitat. Vol tornar, sí, però amb honra i respecte. No acotant el cap. Per això, per exemple, està obsessionat per evitar que se'l pugui equiparar a Junqueras i ERC; per això, precisament, exigeix un acord “històric”.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
