Rània: la reina que parla clar

Vestida amb un suèter negre –tan fosc com el negre absolut amb el qual ha cobert el seu perfil a Instagram i X– la reina de Jordània, reina també de la crònica rosa i de les xarxes socials, va denunciar a la CNN la doble moral d’Occident. Va qualificar Israel de «règim d’apartheid», i no hi va gens d’exageració en les seves paraules. Aquesta és la classificació que B’Tselem, el Centre d’Informació Israeliana per als Drets Humans als Territoris Ocupats, va utilitzar el 2021 per qualificar «un règim que implementa lleis, pràctiques i violència estatal dissenyades per consolidar la supremacia d’un grup, els jueus, sobre un altre, els palestins. La divisió a Sud-àfrica es va basar en la raça i el color de la pell; a Israel es basa en la nacionalitat i l’origen ètnic». Aquesta és la realitat, i així la descriu una organització israeliana.

Poderosa, atractiva, elegant, moderna i musulmana sense vel, Rania al-Yassin (Kuwait, 1970) és la dona àrab que fascina el paper cuixé. Filla de pares palestins exiliats, es va formar en escoles internacionals i va cursar Administració i Direcció d’Empreses a l’American University del Caire. Va treballar en diverses empreses a Amman (ciutat a la qual la seva família es va traslladar, després de la invasió de Kuwait per l’Iraq) i allà va conèixer a Abdullah bin al-Hussein, un príncep que no estava destinat al tron, fins que el rei Hussein el va nomenar hereu dues setmanes abans de morir.

Durant dècades, Rània ha representat una Jordània moderna i atractiva, però no sempre ha obtingut l’aplaudiment dels jordans. Durant la primera dècada del segle XXI, els anys que van seguir l’11-S, la societat conservadora jordana desconfiava del seu protagonisme polític. El seu compromís amb els drets de la infància i de la dona generava sospites. Es creia que el seu treball en fundacions pròpies o en coordinació amb organismes internacionals influïa en excés en els designis del país. Les filtracions de Wikileaks van confirmar la seva ascendència.

També la seva volença per la pompa va rebre crítiques. El seu gran pas en fals va ser la celebració del seu 40è aniversari: 600 convidats van ser conduïts al desert de Wadi Rum i complimentats amb un luxe que no casava bé amb la pobresa de la població. Conscient de la bretxa que es va obrir amb el dispendi, la reina va reconduir la seva presència a les xarxes, utilitzant-les com un aparador del seu treball social.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Rània és més que un cúmul d’imatges boniques; la seva veu també és poderosa. I no ha dubtat a utilitzar-la. Ara i en el passat. «A ISIS cal treure-li la ‘I’; d’islàmic no en té res», va afirmar el 2015, l’any dels atemptats de París. «Aquesta lluita és una lluita entre el món civilitzat i un grapat de bojos que volen que tornem a l’edat mitjana».

Rània és l’elegància que acapara titulars frívols sobre la llargada de la seva faldilla o el to del seu maquillatge, però també és la dona que ha sabut construir-se un poder propi a través de la fascinació que genera. Des de la seva talaia cisellada en glamur, arriba a una part de la societat que no es reconeix en l’islam dels intolerants, inspira moltes dones àrabs que volen desprendre’s del jou tradicional i s’esforça per trencar els estigmes que esbiaixen la mirada d’Occident. L’activisme també vesteix robes de luxe.