Begudes energètiques, determinants comercials de la salut i autoritarisme

Aquests determinants poden tenir un efecte positiu o negatiu sobre la salut de les persones, i poden establir desigualtats i inequitats en salut entre els individus i entre les comunitats.

Dins d’aquests determinants alguns dels més importants són els hàbits i estils de vida, o l’alimentació, els quals venen condicionats per altres factors de tipus econòmic o, també, comercials.

Algunes corporacions internacionals impulsen estratègies que fan prevaldre els seus interessos econòmics, fins i tot, per damunt de la salut de la població.

S’ha parlat del tabac, l’alcohol, les begudes ensucrades, la carn vermella, la pastisseria industrial o els aliments ultraprocessats. La prestigiosa publicació sanitària ‘The Lancet’ afirma que un terç de les morts a escala global estan associades a l’activitat d’aquests sectors i a la dels combustibles fòssils. Aquests factors, que influeixen negativament en la salut com a conseqüència de l’afany de lucre, s’anomenen ‘determinants comercials de la salut’.

Fa uns dies saltava la notícia que Galícia havia decidit prohibir, de cara al proper any, la comercialització als menors de les denominades ‘begudes energètiques’, i que sis o set comunitats més s’ho plantejaven.

Ja l’any 2013 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària advertia dels perills del consum de les begudes energètiques, ja que el seu contingut amb cafeïna i sucre, entre altres productes, podia comportar risc d’hipertensió arterial, taquicàrdies i arrítmies cardíaques, nerviosisme i insomni, a més d’un més alt risc d’obesitat, relacionat amb el contingut de sucre molt alt que aporten. L’any 2021 l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària advertia que més d’un 45% dels joves espanyols entre 14 i 18 anys consumien freqüentment aquestes begudes d’alt risc per a la salut. Ara sembla que alguns, per fi, es proposen actuar.

Això ens porta a una discussió clau en salut pública sobre el paternalisme davant la llibertat d’elecció dels ciutadans a l’hora de lluitar contra aquests determinants comercials de la salut.

El paternalisme en polítiques públiques i, per tant, també, en polítiques sanitàries, implica la interferència en l’autonomia de l’individu, amb la finalitat de protegir-lo de possibles danys.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La qüestió clau és si les autoritats tenen l’obligació de protegir els ciutadans d’aquests perills, o si es tracta d’un abús de poder. Si l’individu té la capacitat d’entendre i escollir el que cregui millor per a la seva salut o, més acuradament, pel seu benestar, és ètic immiscir-s’hi en nom de la salut pública? Quan, des de l’autoritat, i en nom de la salut pública, es legisla la limitació de velocitat a les carreteres, la prohibició de conduir sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, les limitacions de l’ús del tabac en determinades condicions o la normativa per fer potable i salubre l’aigua de consum o els aliments, s’està fent un exercici d’autoritarisme o s’està protegint la salut de la població legítimament? No n’hi ha prou d’informar i educar i que cadascú esculli el que cregui més convenient?

D’altra banda, aquesta suposada llibertat d’elecció cal posar-la molt en dubte a la societat capitalista en la qual vivim. L’acció desinformadora dels ‘lobbies’, la publicitat o l’establiment de marcs socials que ens condueixen directament al consum de determinats productes insalubres són un fet. Parlem dels determinants comercials de la salut. Parlem, avui, del consum de begudes suposadament energètiques i la seva acció nociva sobre la salut d’infants i joves. Tedros Adhanom, director general de l’OMS, va afirmar, i amb raó, que «la salut pública no pot millorar i no millorarà sense l’acció sobre els determinants comercials de la salut, des del nivell local fins al global».