Llibres d’ocasió Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El codi d’Orwell
L’artista David Shrigley no sent tírria per Dan Brown, però sí pel consumisme que reflecteix ‘El codi Da Vinci’ i recorda que Orwell va escriure ‘1984’ com a avís del que passa quan no valorem la democràcia
‘1984’, la distopia de referència mai mor
Una experiència per resoldre les incògnites d’‘El codi Da Vinci’
3aa3ee8075dd9bc1f2737ce133f43cbb45f0c513
El lector que freqüenti les llibreries de segona mà i el mercat de Sant Antoni sap que s’hi trobarà una sèrie de sospitosos habituals: títols que sempre reapareixen, exemplars que per anys que passin sobreviuen polsosos, atrinxerats rere l’orgull d’un èxit passat. La paradoxa és que un dia van ser ‘best-sellers’, les novel·les que tothom volia llegir, però de tan grapejades i populars van perdre el dret a quedar-se en una biblioteca privada. Entre catedrals del mar i capitans alatristos, entre ombres ventoses i ombres de Grey, el primer lloc sol ser per a les intrigues vaticanes de final inesperat, que Dan Brown va animar a ‘El codi Da Vinci’.
El fenomen és internacional. Temps enrere la xarxa de botigues britànica Oxfam, que accepta donacions de llibres i discos i els ven per recaptar diners contra la pobresa, va demanar als seus clients que no els portessin més ‘codis Da Vinci’ perquè ja no els cabien als magatzems. L’artista visual David Shrigley se’n va assabentar i va idear una obra d’art conceptual, titulada ‘Pulped fiction’. De mica en mica va comprar vells exemplars del llibre de Dan Brown i, quan en va tenir 6.000, els va reciclar en pasta de paper i va utilitzar-la per imprimir una edició nova de ‘1984’, la novel·la de George Orwell.
¿Per què va triar Orwell? En entrevistes recents, Shrigley remarca que no sent cap tírria per Dan Brown, però sí pel consumisme que reflecteix el seu llibre, i recorda que Orwell va escriure ‘1984’ com un avís del que pot passar quan no valorem prou la democràcia, com actualment a molts països. Hi ha un altre detall que el va empènyer a triar George Orwell, i és que des de fa un parell d’anys els seus llibres estan lliures de drets i els pot publicar tothom. Sota aquest prisma, ‘1984’ és l’opció més òbvia i cridanera, però no sé si la més encertada: com que el llegeixen a les escoles també sovinteja a les llibreries de segona mà. Hi ha d’altres llibres d’Orwell amb una voluntat crítica menys coneguts, com ara el reportatge ‘El camino a Wigan Pier’, sobre les condicions dels obrers a les zones mineres del nord d’Anglaterra, ple de reflexions sobre la injustícia social. Un títol, per cert, que no s’ha traduït mai al català: ¿quants Da Vincis deu valdre?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
