Pallywood

Si avui aixequés el cap, no crec que s’alegraria d’haver exhibit uns portentosos dots profètics, però allà estan. Perquè els seus versos, que es podrien interpretar com a al·legat de la diversitat d’opinions, s’ajusten com un guant a la doctrina que practiquen els activistes de la desinformació, cada vegada més ben proveïts per confondre el personal.

La intel·ligència artificial ha acabat d’enredar-ho tot per la qual cosa permet fer impunement: des de simular la detenció policial de Trump per exacerbar en els seus partidaris les ganes de gresca; fins al sistema de ‘deep fake’ utilitzat per uns nanos imberbes a Almendralejo per convertir companyes seves en carn de pornografia. Ara confirmem, a més, amb la guerra de Gaza, que la tropa de mentiders professionals no coneix límits.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Resulta descoratjador contemplar les imatges d’hospitals bombardejats, barris sencers fets miques i morts de totes les edats, sobretot nens. Però és encara pitjor contrastar-les amb els vídeos on, per exemple, es mostra palestins que estarien maquillant-se per fingir ferides. En realitat, són imatges del rodatge d’una pel·lícula de zombis a Algèria. O el presumpte nano també palestí que apareix dins d’una tela blanca, com si fos un cadàver, però que de sobte utilitza el telèfon mòbil; la veritat és que es tracta d’una disfressa de Halloween... ¡a Tailàndia!

Tot forma part d’una campanya a gran escala (li han posat el nom de Pallywood, Palestina+Hollywood) per transmetre el missatge que el que està fent l’Exèrcit israelià a Gaza no és per a tant. Potser per això l’alcalde de Madrid presumeixi d’entregar-li la Medalla de la Ciutat a Israel. Tenia raó el poeta; en allò del vidre, en allò del color i que, de vegades, aquest món fa fàstic.