Fatiga de l’esquerra súper

L’esquerra que s’ha atribuït l’exclusiva de la qualitat moral ha perdut molta empenta i votants. Un dels seus càlculs més erronis va ser no adonar-se que la immigració anava canviant el mapa polític d’Europa. Fins i tot el canceller alemany, Olaf Scholz, proposa limitar la immigració irregular, ser precisos amb les peticions d’asil polític, millor control de les fronteres externes, reduir incentius per a la permanència il·legal, deportar els que no tenen dret legal a quedar-se a Alemanya. S’hi sumen països com Dinamarca, Islàndia, Noruega, Suècia i el Regne Unit.

Ja més enllà del precari consens centreesquerra-centredreta a la Unió Europea, amb el recel antiimmigració el mapa polític, va iniciar una transformació dramàtica. A França l’electorat comunista acabà passant-se al partit de Le Pen. Així va agafar cos la batalla sobre els cordons sanitaris o l’anti-antiracisme, tot sumat a la confusió moral que ha dut l’esquerra guai als paroxismes 'woke', la cultura de cancel·lació i el multiculturalisme. Són desmesures que sempre provoquen posicions reactives encara que fa ja temps que els ‘progres’ es dediquen a l’antipolítica o són més que altra cosa autoestopistes de la política.

Si moviments com Sumar, Podem o Mélenchon a França són partidaris d’una immigració sense papers, a l’esquerra alemanya més enllà del bastió socialdemòcrata alguna cosa està canviant de forma distintiva. Sahra Wagenknecht ha estat una de les veus més escoltades de l’esquerra postcomunista alemanya, especialment a l’Alemanya oriental. Ara deixa el partit Die Linke, que va fundar el seu marit, Oskar Lafontaine, i comença un altre projecte polític. No és una 'outsider' de la vida pública alemanya. Pretén ocupar un espai que l’esquerra elitista –així en diu– ha abandonat.

L’any 2021 va publicar un assaig sobre l’esquerra moralment presumptuosa que en realitat explicitava els fonaments del seu nou partit. És crítica amb l’irrealisme dels activistes de l’ecologisme, la immigració incontrolada o la despesa pública sense objectiu. Considera que la socialdemocràcia ja és incapaç de governar. Tira en cara al neoliberalisme d’esquerres que vegi la fe, la nació i la pàtria com a "emblemes de retrocés". Sosté que la societat de serveis porta a la decadència. Ataca l’esquerra que no canvia res i es limita a prejutjar moralment el que fan els altres, una esquerra més dedicada a tenir una postura justiciera que a fer la cosa justa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les seves propostes abunden en la contradicció però tenen un to genuí i, per descomptat, impacte. No la incomoda coincidir amb alguns principis conservadors. És més estatalista que liberal, proposa més intervencionisme i està a favor d’una Unió Europea intergovernamental, un món desglobalitzat, amb els vincles de comunitat que donen vida a la ‘res publica’. Enfront de l’esquerra angelical, el que diu Sahra Wagenknecht representa confirmar el rol de l’Estat, no viure d’il·lusions i aplicar-se amb realisme a les exigències d’una democràcia.

¿És una aventurera de la nova esquerra amb més calibre, una demagoga intel·ligent, o és que ha intuït el desplaçament de les velles divisòries entre dreta i esquerra? Això serà segons decideixin els votants d’Alemanya però ja veiem com la cohesió social s’afebleix per tot Europa. Les ideologies 'soft' van fracassant. Pot ser l’oportunitat per a les idees força, a dreta i esquerra.