Canvi climàtic
Davant una nova cimera
A Dubai, tindrem ocasió de prestar la màxima atenció als activistes més joves: tenen l’edat perfecta per fer preguntes intel·ligents i sumar-se a trobar les respostes
És comprensible el cansament del lector i, fins i tot, confessem-ho, el de l’articulista, davant la perspectiva d’una cimera més sobre el canvi climàtic. Els titulars, inevitablement, constataran que «anem malament». Els avanços se centraran en qüestions una mica tècniques; mentrestant, la dotació de fons de solidaritat a favor dels països en més risc, previsiblement, s’empantanegarà. Els grups ecologistes recordaran les proves de l’impacte de l’activitat humana en el clima, algunes de tan aclaparadores com la simple comparació de glaceres de muntanya en fotografies de fa un segle i de l’actualitat. Abans o després, vindrà el rum-rum que el creixement econòmic no pot supeditar-se a les polítiques climàtiques, perquè «el primer és el primer, miri». I, per si aquest començament no està resultant prou descoratjador, la pròxima cimera tindrà lloc en un país que és un gran productor de petroli... Fet que constitueix una crassa contradicció, segons alguns. En fi, ¿de debò són útils unes cimeres en les quals res canvia i es parla sempre del mateix? La resposta és... doncs, potser, sí.
La primera percepció que convé matisar és la del fet que, any rere any, «res canvia». No és així. Estan canviant coses. L’acció climàtica és contínua. L’escala mundial de producció de plaques solars i aerogeneradors no deixa de créixer i es continuarà multiplicant. Les grans potències industrials d’Occident i Àsia han alineat el seu rumb i els seus objectius. El full de ruta de la revolució industrial verda a Europa està escrit i el camí serà apassionant. ¿Hi ha coses en el «deure»? Sens dubte. La més evident és que el Nord industrial tendeix a deixar en una «habitació a part» el Sud no industrial, i té dificultats per afrontar una conversa més franca i humil, lliure d’hipocresies i paternalismes, amb els seus països.
En cada cimera del clima ens juguem dos béns col·lectius que concerneixen tot ciutadà: l’estabilitat de l’atmosfera de la Terra i una comunicació pública oberta i real. Quan estan clares les finalitats compartides, és més fàcil repartir tasques i responsabilitats. A Dubai, tindrem ocasió de prestar la màxima atenció a la vehemència dels activistes més joves: tenen l’edat perfecta per fer preguntes intel·ligents i sumar-se a trobar les respostes, i estan demostrant una energia que ha aconseguit canviar la conversa global sobre el clima i les prioritats d’inversió tecnològica. Una conversa global en la qual necessitem escoltar amb més nitidesa les societats àrabs per entendre els seus horitzons de desenvolupament: benvinguda i pertinent, per tant, una cimera al golf Pèrsic. Els fòrums del clima disseminen coneixement, propaguen lliçons, permeten organismes públics i empreses intercanviar visions de l’horitzó. I, tant com els èxits concrets, importa que marquin fites d’un treball que continuarà durant l’any.
Notícies relacionadesPer cert, una última precisió: no és cert que «anem malament». Anem en la direcció correcta; la qüestió, ara, és com es pot anar a la màxima velocitat possible. D’això, just, se’n parlarà a Dubai.
I ens interessa a tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
