NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
D’Urquinaona a Ferraz: manifestar-se en males companyies
A la tardor del 2019, Barcelona va viure una onada de protestes contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O. Durant dies, el centre de la ciutat va viure manifestacions pacífiques que, entrada la nit, es transformaven en violents aldarulls que acabaven en enfrontaments amb la policia. Era una espiral que es retroalimentava i, amb el pas dels dies, es va arribar a enquistar perquè una protesta s’encadenava amb la següent que s’alimentava de l’anterior. Un bucle del qual, en algun moment, alguns van arribar a pensar que la ciutat no en sortiria mai. L’epicentre de la facció violenta de les manifestacions es va situar a la plaça d’Urquinaona.
Madrid viu aquests dies una dinàmica que podria desembocar en una situació similar malgrat la diferent naturalesa dels motius i els objectius de les manifestacions. Milers de persones es concentren en els últims dies cada nit davant la seu federal del PSOE al carrer de Ferraz contra l’amnistia. I quan s’endinsa la nit, els violents es fan amos de la mobilització i acaben enfrontats amb la policia.
Més enllà de les adscripcions ideològiques de cadascun, ens hem de preguntar per què alguns ciutadans recorren a la manifestació en determinades circumstàncies fins i tot sense témer acabar barrejats amb els violents que busquen la destrucció del sistema, sigui polític, econòmic o judicial. Les explicacions són diverses. Continuem pagant la destrucció de les classes mitjanes a Europa després de la crisi financera del 2008. I seguim presoners de certa desorientació ideològica tan característica de la postmodernitat. Però aquí aflora també el dèficit en el funcionament de les institucions que s’estén, sense ànim d’exhaustivitat, des de la falta de renovació del Consell General del Poder Judicial al tancament del Congrés mentre es negocia la investidura. Quan els malestars o els conflictes no troben curs per dirimir-se en les institucions, s’acaba sortint al carrer tot i que sigui en males companyies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
