La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Predicar contra el mòbil amb l’exemple

Sempre resultarà més senzill retardar la possessió de l’‘smartphone’ si els adolescents no es veuen sempre envoltats d’adults amb el nas enterrat a la pantalla

El moviment Adolescència sense Mòbil s’escampa com la pólvora per Espanya: «Que el nen sense telèfon no sigui l’estrany de la classe»

Tots els centres educatius catalans hauran de tenir regulat l’ús del mòbil el curs vinent

L’altre dia al parc, un nadó preciós de somriure esdentegat em va estirar els bracets quan vaig fer contacte visual amb ell. Davant, l’adulta acompanyant estava embrancada al mòbil. La molt inútil havia aparcat el carro davant d’un arbust i d’esquena als gronxadors, amb la qual cosa el pobre petitó girava el coll com la nena de ‘L’exorcista’ per buscar algun entreteniment. L’evolució de les espècies ha fet irresistibles les cries d’humà per garantir la seva supervivència, però no comptava amb la tecnologia, que té en els nostres dies molt més atractiu. On hi hagi una ‘influencer’ dient xorrades sobre com netejar la rentadora per dins que s’apartin una criatura adorable o una posta de sol. Hi ha restaurants que proporcionen estalvis per dibuixar i pinturetes perquè els progenitors no els posin davant dels nassos un telèfon als seus marrecs des de l’aperitiu; d’altres, que els donen menjar gratis si els adults deixen el mòbil apagat i conversen. Ni així. Veig nens de dos anys passejar al costat del mar amb cascos a les orelles i una d’aquestes abominables tauletes infantils amb agafaments de la seva mida, mentre el pare parla amb el mans lliures. Com a bons nòmades digitals, podrien estar aquí o a Jutlàndia en companyia de la Peppa Pig, que és molt més divertida que el cormorà que acaba de pescar allà al costat. Al teatre, veient una funció infantil l’entrada de la qual no ha resultat precisament barata, un espectador adolescent es dedica a passar vídeos sense aixecar ni un minut la vista de la pantalla, mentre el seu pare mira esports al seu. La germaneta menor el disfruta, però no aconsegueix compartir el moment amb la seva família i al final entaula conversa amb una altra nena asseguda al davant. No importa preguntar-se a quina edat disposaran aquests tendres ciutadans del seu primer ‘smartphone’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Qualsevol iniciativa tendent a retardar el moment d’entregar a un fill l’artefacte que serà el seu millor amic compta amb el meu suport. Els 12 anys són una frontera desesperada que s’han posat pares a qui els seus fills pressionen des dels vuit per disposar-ne d’un, perquè els amics en tenen i els porten a l’escola, amb les justificacions parentals més peregrines (l’hi ha regalat el seu avi, és que així el puc localitzar, només l’utilitza per trucar-me a mi, és l’època que ens ha tocat viure, hi ha estudis que diuen que en realitat no afecta tant el cervell en formació i l’atenció). Quan arriben a l’edat de començar la secundària continuen sent igualment immadurs, però l’amenaça de l’aïllament social i la pressió per no ser el rar desconnectat acaben per fer caure les comportes paternes. Pot ser als 16, als 15 o quan es decideixi en funció de les necessitats i la personalitat de cada xaval, però sempre resultarà més senzill si no es veuen sempre envoltats d’adults amb el nas enterrat a la pantalla. Hi ha un moviment creixent de progenitors que no volen que els fills tinguin mòbil, i paradoxalment s’han organitzat en un massiu grup de missatgeria instantània per buscar fórmules de dissuasió i suport als sectors educatius i poders públics, que de moment se’n desentenen. No voldria ser l’administradora d’aquest xat, s’haurà d’amagar al bany per contestar, fugint de les mirades recriminadores infantils: «¿I tu què? ¿Quan et trauran a tu el mòbil?».

Temes:

Mòbils Adolescents

Inicia sessió 0 Comentaris