NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Aigua, inflació i «perfil polític»

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41378932 depuradora171220191556

zentauroepp41378932 depuradora171220191556 / JOAN CORTADELLAS

EL PERIODICO avança avui les noves tarifes del subministrament de l’aigua en 22 municipis de l’àrea de Barcelona que aprovarà dimarts l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que entraran en vigor el març del 2024. Segons expliquen Manuel Arenas i Guillem Costaes tracta d’una pujada d’uns tres euros per vivenda i mes i pretén compensar els anys de tarifes congelades, l’increment dels costos (el que paga la subministradora a l’ATL que ha apujat el seu preu igual que l’electricitat encoratjada per la inflació) i les inversions requerides per l’episodi de sequera que vivim i les noves exigències mediambientals de la UE. L’increment mesurat en percentatge, entre el 20 i el 30%, distorsiona la mesura que, a més, s’acompanya d’un elenc de tarifes socials per protegir els més vulnerables i que preveu arribar fins i tot un 10% de les llars. El conseller David Mascort ja va advertir de la necessitat d’aquesta mesura quan va prendre possessió també en una entrevista a EL PERIÓDICO.

La inflació no és bona. Ho hem dit centenars de vegades, perquè perjudica de la mateixa manera totes les butxaques i tota mena de despeses. Impacta de la mateixa manera en el que paga una família d’alt poder adquisitiu per sortir el cap de setmana que en el que li costa a una família modesta cobrir els serveis essencials com la llum, el gas i l’aigua. Per això va ser tan greu la frivolitat amb què el Govern de Pedro Sánchez va tractar l’arribada de la inflació, negant-la primer, restant-hi importància, després, i repartint ajudes universals de manera populista durant dues campanyes electorals. Ara, els ajuntaments i les autonomies han de fer front al seu impacte als rebuts de final de mes, que, en el cas de l’aigua, es barreja amb un gravíssim episodi de sequera i amb anys de congelació de les tarifes encoratjada per un altre tipus de populisme, el dels que no volen reconèixer els costos dels serveis. A l’àrea de Barcelona, en el cas de l’aigua s’està imposant el sentit comú gràcies a un ampli consens social i polític que ha de seguir vigilant fins al final perquè ningú s’aprofiti de la situació ni es quedi enrere. Això sí que és «alt perfil polític».