NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Euroamnistia
José Ortega y Gasset tindria aquests dies una gran satisfacció al contemplar com el centredreta espanyol acudeix a Europa per mirar de tombar l’amnistia que ha pactat el PSOE amb els independentistes. La premsa condescendent amb Vox destaca aquests dies que l’al·lusió al ‘lawfare’ en l’acord PSOE-Junts posa Espanya a l’altura d’Hongria i Polònia als ulls d’algunes institucions comunitàries. Curiós perquè, fins fa res, més aviat somiaven que un pacte PP-Vox alineés Espanya amb Hongria i Polònia. Mentrestant, els portaveus de la Moncloa tanquen tant com poden els plans de les fotos que publiquen de les manifestacions contra l’amnistia, no només perquè sembli que són menys sinó perquè s’hi vegin les banderes amb l’aguiló. Si obrissin el pla, hi trobarien moltes banderes de la UE, una cosa fins ara inèdita en les accions d’activisme al carrer en temps d’Aznar o de Rajoy. És tranquil·litzador que la protesta contra l’amnistia miri a Europa i no a l’Argentina de Milei o els Estats Units de Trump.
La resposta europea és prou ambigua, o sigui complexa i intel·ligent, perquè partidaris i detractors de la futura llei d’amnistia la citin a favor seu. No és gaire diferent de la que van donar en el seu moment les institucions al voltant de l’1-O. Substancialment, l’amnistia és un assumpte intern i com a tal fora de les competències ordinàries de la UE. Aquest principi té dos límits: el xoc amb els drets fonamentals, que en última instància és competència del TEDH (això aniria per llarg), o el xoc amb el grup comunitari, que es podria produir tant per un desequilibri en la divisió de poders com per pràctiques de tolerància amb la corrupció i més remotament amb hipotètiques connexions o complicitats amb Putin. La precampanya europea, amb comissaris buscant suports interns als seus partits o intentant agradar els futurs socis, explica que aquesta posició s’escampi en múltiples declaracions. Però no és més que espuma del temps.
Feijóo ha de moure aquests dies fitxa i plantejar quina oposició farà ara que ja sap el que té per davant. De moment, ha optat per les manifestacions a la Puerta del Sol abans que per les de Ferraz i per les banderes europees abans de per les de l’aguiló. Europa és la solució de l’Espanya invertebrada, ja ho va dir Ortega. I potser per a Feijóo el camí és que González Pons (interessat a liderar el PP a Europa) sigui la cara d’aquesta oposició.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
