Les subcontractades i el madridisme sociològic

En una nova entrega d’aquesta investigació, el nostre expert en informació laboral, Gabriel Ubieto, explica un dels mecanismes que utilitzen aquests contractistes per mirar de donar empara legal al pagament de salaris per sota del conveni del sector, consistent a pactar amb els treballadors la seva inaplicació, cosa que col·loquialment es coneix com a ‘desvinculació’. Aquesta figura es va instaurar en la reforma laboral de Fátima Báñez de l’any 2012, segons explica Ubieto, i no va ser derogada en la posterior que va aprovar el Govern de Sánchez, se li va passar a la ministra de Treball i actual vicepresidenta, Yolanda Díaz, malgrat proclamar a tort i a dret que els treballadors havien recuperat tots els seus drets. O potser la seva experiència sindical li va fer veure que en el tema que ens ocupa som davant una manera perversa d’utilitzar la ‘desvinculació’, que, com explica també Ubieto, està pensada perquè, de forma temporal, eviti el tancament d’una empresa reduint els salaris amb la complicitat dels representants dels treballadors. I aquí comença el ‘cas subcontractades’. Com diu la vicepresidenta Fort ni el Barça ni Limak tenen 2.000 treballadors dormint a la porta de l’estadi. Desmentiment a una cosa que ningú ha dit. Quan va licitar la reforma del Camp Nou, el Barça va eliminar en l’últim minut el requisit de tenir experiència prèvia en la construcció d’estadis, la qual cosa va obrir la porta a Limak, que va guanyar gràcies a l’oferta que va fer de terminis d’execució i de preu. I això va obrir les portes de les subcontractades, que només van poder guanyar en alguns casos les que són conegudes en el sector per esgotar o transgredir els límits legals. Els que viuen en la desvinculació permanent per a vergonya de la resta del sector, el que va perdre aquell concurs per excedir els terminis i posar el preu que costen les coses en un país de la UE. A explicar això se li pot dir ‘madridisme sociològic’ o periodisme. Nosaltres ja saben on som sempre.