Dia de l’Eliminació de la Violència contra la Dona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
25-N: present, passat i futur del feminisme
La violència masclista de cada dia, en una jornada com avui, és la que cal recordar. Perquè de tant titular sobre assumptes polèmics feministes perdem el focus de pensar que les polítiques públiques han de ser per a elles.
Redondo s’estrena en un 25-N que torna a mostrar les discrepàncies dins del feminisme
L’últim informe policial de la mort d’Esther López apunta a un assassinat
Nou 25-N, data clau per a les violències masclistes en què, per les circumstàncies, es parlarà més des d’una perspectiva partidista i menys de les víctimes que en pateixen. Però podem concretar aquesta anàlisi en tres aspectes.
El present. Continua sent la violència, potser relegada per l’accelerada actualitat política d’aquests dies. Qui ho dubti només ha de veure els teletips més recents. Això n’és només una selecció: la Guàrdia Civil apunta a Óscar com a autor de l’assassinat d’Esther López a Traspinedo; una dona apunyalada per la seva parella a Màlaga; detingut un home a Vigo per estampar la seva parella contra els mobles del lavabo i arrossegar-la per terra; set anys de presó per a un home que es va saltar l’ordre d’allunyament per segrestar la seva exparella i agredir-la sexualment en un mas; detingut un home a Linares després de perseguir la seva parella amb tres navalles; assassinat masclista a Getafe, l’agressor del qual va ser detingut després de quedar primer en llibertat; assassinat d’un pare al seu fill a Navarra; judici a José “el Melillero”, que va ruixar amb àcid la seva exnòvia perquè «només la volia espantar» mentre ella té el 50% del cos cremat, dificultat per deglutir, impossibilitat de tancar una parpella i limitació de mobilitat a diverses parts del cos; detingut a Carmona per accedir a la vivenda de la seva exparella, malgrat tenir una ordre d’allunyament...
Aquests són només casos visibles. Per sota, d’altres que no es fan públics. Això és la violència masclista de cada dia i la que, en una jornada com avui, cal recordar. Perquè de tant titular sobre assumptes polèmics feministes perdem el focus de pensar que les polítiques públiques han de ser per a elles. El Defensor del Poble i els informes de fiscalia recullen cada any les deficiències i els espais per on el masclisme continua atacant. I això i fiscalitzar els comptes del Pacte d’Estat s’ha de fer per fer callar la ultradreta.
Notícies relacionadesEl passat. El passat són les 1.237 dones assassinades des del 2003 i prop de 50 menors assassinats per violència de gènere. El passat és un moviment feminista que ha aconseguit notables avanços en lleis feministes, però on aquell passat d’èxits ha començat a quedar difuminat per la reacció masclista d’una part de la societat, encoratjada per polítiques contràries als drets de les dones. I aquell passat de fa uns anys ja s’ha materialitzat en la formació de nous governs d’ultradreta en diverses comunitats autònomes i ajuntaments. I aquí trobem Vox demanant boicotejar actes i vetar declaracions institucionals del 25N, no guardar minuts de silenci per l’assassinat a les víctimes, desaparició del terme ‘violència de gènere’ en els pressupostos de la conselleria de Justícia liderada per Vox a la Generalitat Valenciana, peticions (encara bo que rebutjades) de Vox a l’Ajuntament de Madrid per demanar una investigació contra els serveis que atenen les dones víctimes per «vulnerar drets dels homes», i demanar en el grup municipal de Vox a Logronyo l’eliminació de les subvencions municipals a associacions de violència de gènere. I això no és tot. N’hi ha més i ho hem vist pitjor en els que fa més temps que són al capdavant de les institucions sota aquestes sigles. És un passat que encara té molt futur.
El futur. Hi ha una nova etapa al Ministeri d’Igualtat, amb el nomenament com a ministra d’Ana Redondo García. Els ministeris no són vitalicis. Irene Montero ja és passat i s’obre una nova etapa davant un moviment feminista ja carregat de tensions i de desacords. Al capdavant, almenys, un programa d’acord de mínims del que queda pendent per reforçar, ja que tot no és fer lleis sinó aplicar-les. Dilluns, a les xarxes, hi va haver crítiques a la nova ministra abans de fer declaracions ni començar. Ja miraven si el seu passat era ‘net’ de transfòbia o si era prou feminista. Ni els 100 dies de gràcia. Parlant del passat, present i futur d’aquest Ministeri queda clar que, en qualsevol temps, sempre serà el més criticat. Reflex del masclisme de pedigrí i veterà de sempre, afegit al masclisme que impregnen noves estructures, per molt feministes que es diguin.
