Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’eufòria desfermada de la fabulació
Tristram Shandy és l’exemple més evident de la capacitat de la novel·la per acollir qualsevol invent, totes les possibles barrabassades, totes les potències i capacitats
¿És un llibre? ¿O un joc? Set novel·les (o el que sigui) que destrueixen les regles del vell model narratiu
tristram-shandy
Al capítol 38 del volum sisè de ‘Vida i opinions de Tristram Shandy’ (‘The life and opinions of Tristram Shandy, gentleman’, de Laurence Sterne), hi ha una pàgina en blanc. L’autor, que s’adreça directament al lector, proposa que s’assegui i que agafi un pinzell i hi dibuixi el perfil d’una vídua sensual que es diu Wadman. Li demana que ho faci tal com li agradaria que fos la seva amant i tan lluny com la consciència li permeti de l’esposa que té al davant. Des que es va publicar (entre 1759 i 1767, a pessics, en podríem dir ‘en fascicles’), molts lectors han tornat el llibre a la llibreria i s’han queixat perquè el seu exemplar era defectuós: «Hi tinc una pàgina en blanc!». N’hi ha més, de sorpreses com aquesta. Al primer volum, al capítol 12, com a resultat d’una emboscada mor un dels personatges, mossèn Yorick, i el seu amic Eugenius el fa enterrar i col·loca, sobre la tomba, una làpida de marbre on es pot llegir: «Alas, poor Yorick!». La pàgina següent és tota entintada de negre i també ho és la pàgina que ve després, quan el narrador explica que tota la gent que passa cada dia a la vora del cementiri llegeix l’epitafi i exclama: «Ai, pobre Yorick!».
Són només dos exemples de la novel·la que el mateix Sterne va qualificar així: «El meu treball és digressiu i també progressiu, tot alhora». La novel·la més caòtica, divertida, procaç i magmàtica de les que mai s’han escrit. Una broma immensa, que un dels crítics amb més renom de la història, Samuel Johnson, contemporani de Sterne, es va carregar amb totes les de la llei: «No hi ha res d’extravagant que duri gaire temps; ‘Tristram Shandy’ tampoc durarà». A fe que es va equivocar, perquè l’influx de l’obra, que beu de les fonts de l’humor anglès, com el de Swift, però també de Rabelais i, sobretot, de Cervantes, s’ha perllongat al llarg dels segles com l’exemple més evident de la capacitat de la novel·la per acollir qualsevol invent, totes les facècies possibles, totes les potències i capacitats.
Parlo de Tristram Shandy perquè acaba de sortir en català (editorial Navona) l’edició revisada de la traducció modèlica de Joaquim Mallafré. Era molt difícil de trobar i ara la tornem a tenir a l’abast. És una autèntica festa, aquest «relat intrauterí», com va escriure Juan Goytisolo, aquesta història de l’home que pateix perquè, en el moment de concebre’l, el pare i la mare estaven pendents de donar corda al rellotge. I així, anar fent. Entre arabescos, excursions narratives, jocs, paraules, imatges i l’eufòria desfermada de la fabulació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
