La plaça de l’amnistia

En el seu moment, a mi em va semblar molt bé tenir un munt de places ‘1 d’Octubre’, per una simple qüestió pedagògica: és bo recordar als ciutadans que en tal data van ser miserablement enganyats per uns dirigents que se’ls van rifar. Cada vegada que un llacista desenganyat passava per la plaça ‘1 d’Octubre’, rememorava com els líders del moviment se’n van burlar, i així podia renovar tot el seu reguitzell d’insults. Es trobarà a faltar aquesta funció didàctica del nom de la plaça, tot i que també és veritat que no fa gaire falta: les generacions més joves de catalans ni saben ni els interessa el que els seus grans van fer en aquella data. Batalletes carrinclones.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No haurà durat gaire el nom ‘1 d’Octubre’, ara que, per als llacistes, molt millor, més val no recordar segons quins fets vergonyosos del seu passat recent. En aquestes mateixes dates, ells tenien pensat canviar el nom a ‘plaça de la Republiqueta Catalana’, fins i tot tenien les plaques preparades. D’aquí a ‘plaça de l’Amnistia’ hi va realment un tros, però això és el que s’ha aconseguit i això és el que s’ha de celebrar, què coi.

A Girona, la meva ciutat, no hi ha hagut temps ni tan sols de reemplaçar l’escultura de la nena que simbolitzava la Constitució per la d’uns polítics observant des de casa com els seus fidels van a jugar-se el físic sota falses promeses, que representaria l’esperit de l’1 d’Octubre. Ja no hi ha temps, així de poc va durar el somni llacista. L’escultura que es col·loqui a la nova plaça de l’Amnistia serà la d’uns senyors sortint alegrement de la presó, mentre trenquen totes les promeses que van fer als seus.