COP28: altes expectatives a Dubai

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La consciència mediambiental ha substituït des de la Cimera de París l’ecologisme. No som davant un moviment marginal sinó davant el ‘mainstream’ global. La conscienciació dels consumidors empeny les empreses que multipliquen el seu compromís fins a forçar els governs més reticents. L’eliminació dels combustibles fòssils és ara imparable, ni la crisi financera del 2008, ni la invasió d’Ucraïna, ni la guerra Israel-Palestina han fet retrocedir el ritme del compromís mediambiental. El negacionisme no és més que una evidència de la irreversibilitat del fenomen. Per tot això, les expectatives de la COP28 són ara molt altes, entre altres coses perquè les conseqüències del canvi climàtic en la nostra vida quotidiana són cada dia més que evidents.

Potser el perill més gran del moment és la utilització que alguns volen fer de l’emergència climàtica per convertir la conscienciació de la població en una onada anticapitalista. No hi ha res d’il·legítim en això, però convindria dissociar les dues dinàmiques. Un concepte que genera consens, per exemple, és el del creixement econòmic sostenible, tant socialment com mediambientalment. I un altre concepte radicalment diferent és el del decreixement que implica un canvi en les regles de l’economia que no tenen una alternativa clara ni contrastada. No ho confonguem.