La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Marga Prohens no és Jenni Hermoso

És un despropòsit que la presidenta de les Balears es desgasti en la seva defensa, i continuï confiant en qui ha mostrat un criteri tan erroni com allunyat de la sensibilitat social actual, amagant-li informació rellevant sobre un alt càrrec amb una contractació que porta la seva firma

El vicepresident de les Balears Antoni Costa segueix en el càrrec. És notícia que la presidenta Marga Prohens no li hagi ensenyat la porta després de publicar-se que li va posar amb safata el fitxatge com a director gerent d’una empresa pública d’un amic denunciat per agressió sexual a una dona i per clavar-li un cop de puny al policia que l’anava a detenir. Aquest col·lega, Juan Antonio Serra Ferrer, havia sigut expulsat de la feina com a professor associat de la universitat i n’havia perdut una altra en una empresa privada arran del succés, perquè hi ha diferents llindars d’exemplaritat i el del Govern de les Illes tendeix a situar-se al subsol. Segons el relat de la fiscalia, l’alt càrrec es va acostar a una jove que no coneixia de res en un restaurant de Palma i va mirar de fer-li un petó, però com que ella es va apartar li va agafar el cap i li va llepar tota la cara i la boca. ¿Els sona? En efecte una insigne actuació del bavós de manual calcada a la que va fer cèlebre Luis Rubiales, l’expresident de la Federació de Futbol, que li ha costat la carrera. El petó no consentit a Jenni Hermoso va passar l’agost d’aquest any i el de Serra Ferrer el maig del 2022. Però ni tan sols la polseguera aixecada a tot el planeta en l’escàndol de la selecció femenina i la coincidència de comportaments va fer reflexionar el vicepresident Costa sobre la pertinència d’ajudar el seu company d’estudis amb diners públics. En una poltrona còmoda, a sobre. Podria haver-li posat a netejar cunetes, i potser hauria passat desapercebut, però el nepotisme s’exhibeix amb alegria. Que la víctima hagi estat pagant amb els seus impostos el suculent salari de 57.000 euros anuals del presumpte atacant és una altra de les penoses paradoxes de la vida en el patriarcat. Es pot destacar en honor a la veritat que almenys Rubiales no va colpejar a la mandíbula un policia quan mirava de fugir de les conseqüències dels seus actes, com presumptament va fer Serra Ferrer, per a qui l’acusació particular de l’agent demana cinc anys de presó.

Déu n’hi do amb el rutilant i plusquamperfet número 2, la rara avis del PP Antoni Costa, que considera un «error» el rescabalament anticipat d’un investigat per agressió sexual invocant la presumpció d’innocència, que sempre cau del costat dels homes ben relacionats. Que el seu exercici combinat de masclisme i favoritisme s’hagi conegut precisament el 25N, dia internacional per a l’erradicació de la violència contra les dones, és pura justícia poètica i haurà tranquil·litzat els socis de Vox, que no estan sols en el negacionisme misogin. ¿I ara què? Ha deixat caure el seu amic per salvar els mobles propis, però Costa no en tindrà prou amb l’arrogància per enterrar una patinada que contaminarà no només la seva acció política, sinó la de tot el Govern. Rectificar és de savis, però recular quan t’han enxampat en falta demostra simple afany de supervivència. Quin copilot que té la presidenta. És un despropòsit que Marga Prohens es desgasti a defensar-lo, i continuï confiant en qui ha mostrat un criteri tan erroni com allunyat de la sensibilitat social actual, amagant-li informació rellevant sobre un alt càrrec amb una contractació que porta la seva firma. Però no és fàcil ser valenta com Jenni Hermoso, i negar-se a perdonar l’imperdonable. Per posar-nos a tremolar, quan a Costa li correspongui suplir la seva cap i sigui la primera autoritat de l’arxipèlag. L’any vinent em veig celebrant més aviat el 28N, el dia que la paraula ‘machirulo’ va entrar al diccionari de la Real Academia. Amb tot mereixement.

Temes:

Agressió sexual Balears

Inicia sessió 0 Comentaris