Incultura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Guerra a la misèria mental
Alfonso Guerra forma part d’una Espanya que encara viu en aquest paisatge dels acudits vulgars, xenòfobs i masclistes, i que no és exclusiva de la dreta extrema
De totes les nostàlgies, la més traïdora deu ser la nostàlgia dels polítics. El contrast entre el record personal del seu llegat i la imatge que en té la societat no sol coincidir. El pitjor moment és quan, lluny de la vida pública, el polític retorna amb aires salvadors per avisar i aconsellar, com si el món no pogués viure sense ell. Llavors ens adonem que la vergonya aliena que ens fan sentir potser és l’única cosa que l’ha sobreviscut. Penso en Alfonso Guerra i les seves aparicions recents, com a l’entrevista que li van fer dies enrere a ‘El hormiguero’. Fa anys que el Mister Hyde de la Transició no té res a dir, a part d’excretar bilis caducada, però per fer-se l’home modern i contrari a les imposicions socials, va declarar que li fan pena els humoristes perquè «ja no poden parlar d’homosexuals ni de nans».
D’entrada, és evident que Guerra no ha vist cap monòleg de Ricky Gervais, Michelle Wolf o Modji, per citar humoristes que són provocadors, però no cauen en l’escarni fàcil. El problema és que Guerra encara té al cap, com a referent, els acudits d’Esteso, Pajares, Arévalo, Marianico el Corto... L’humor del tardofranquisme, vaja, aquell que es divulgava a través dels cassets comprats a les benzineres i de les gales televisives carrinclones de quan ell era vicepresident.
En aquells anys també sortia a la tele Eugenio i demostrava que es podia fer riure sense ser xavacà. Ara que l’excel·lent pel·lícula de David Trueba, ‘Saben aquell’, l’ha tornat a primera línia, escoltem de nou els seus acudits i mantenen la gràcia dels jocs de paraules i de l’absurd; és un humor intemporal. En canvi, Alfonso Guerra forma part d’una Espanya que encara viu en aquell paisatge dels acudits vulgars, xenòfobs i masclistes, i que no és exclusiva de la dreta extrema; és també l’Espanya de la incultura atàvica, de la grolleria, la de l’altivesa de taverna i la xafarderia maldient. Potser les decisions que va prenent Pedro Sánchez per formar govern, obligat o de bon gust, ajudaran a eliminar aquesta misèria mental que avui ja no vol votar socialisme, avui vota Vox.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
