VIOLÈNCIA MASCLISTA Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De nou... ¿per què no denuncien més dones?
Ofereixin garanties de protecció, investigació i judicis que no triguin anys. Surtin amb solucions reals dels comitès de crisi i no amb rodes de premsa buides
Davant la tràgica setmana de crims masclistes,la nova ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va manifestar que «les dones denuncien, però no tot el que haurien de denunciar ni tampoc el seu entorn». ¿De nou revictimitzar pel que fan o deixen de fer?
¿Però algú les escolta? Fa anys que parlen. Algunes, dient que el sistema les va salvar. I d’altres que tret que tinguis un informe de lesions greus, no et creuen. Anys explicant la por de la reacció d’ell, les dependències econòmiques, la indefensió apresa, la distorsió cognitiva, el ser migrant o en exclusió social, tenir una discapacitat, que moltes no denuncien només una parella sinó un pare i temen més pels seus fills o filles que per elles mateixes...
Anys davant el Defensor del Poble, com fa molt poc quan remarcava «la situació d’indefensió davant l’Administració de Justícia», o per part d’advocats que «en algunes ocasions no coneixen bé les eines legals», o «queixes del comportament dels lletrats de l’Administració de Justícia i fiscals, per no aplicar un tractament respectuós d’acord amb la seva situació de vulnerabilitat, i per faltar a les seves obligacions evitant que pateixin una doble victimització durant la tramitació dels processos judicials».
Anys de dones que senten que tot és un laberint. Amb agressors absolts. Carrers sense sortida perquè la justícia els tanca la porta una vegada i altra. I busquen alternatives, com un divorci per evitar el conflicte penal, cosa que després les deixa més indefenses en els processos de custòdia.
Suposo que és més fàcil parlar d’elles en lloc d’errors que ningú vol reconèixer. Un, en el sistema. No és un «el que sigui», és que un VioGén de risc alt no és una prova, per a la qual han de buscar i investigar. Analitzin els judicis ràpids que es basen en un sol fet i no en tota la història de violència. Expliquin per què hi ha jutjats que amb prou feines posen ordres d’allunyament. Justifiquin per què hi ha casos en instrucció en què a l’equip forense només se li demana l’informe de lesions físiques... ¿Volen que se salvin? Ofereixin prevenció i perspectiva de gènere en la justícia. ¿Volen que denunciïn? Ofereixin garanties de protecció, investigació i judicis que no triguin anys. Surtin amb solucions reals dels comitès de crisi i no amb rodes de premsa buides.
El problema de base no és si elles denuncien. És que hi ha massa agressors perquè hi ha massa masclistes. I massa complicitat masclista en la societat. El més desmoralitzador d’aquests dies no sé si ha sigut veure aquests crims o com s’utilitzaven aquestes víctimes per tornar a enfrontar l’anterior ministeri amb aquest, com si això fos un club de fans d’un o altre costat i com si les assassinades haguessin sigut només aquesta setmana i no des de principis d’any. Menys personalismes i més contingut amb solucions. Per respecte a la memòria de les víctimes i per respecte a les que s’aixequen tots els dies veient polaritzacions i baralles partidistes que els són alienes, mentre elles només pensen en com sobreviure. Actuïn ja.
