Adolescents Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feliços somnis
El professor Ánjel María Fernández encerta al posar el focus en la responsabilitat familiar. Perquè educar és una tasca compartida i si en falla una de les potes, tenim un problema
Preocupant augment de violència i consum de vaporitzadors en adolescents de Barcelona
¿Hi ha una epidèmia d’insatisfacció? Es dupliquen les urgències per malestar emocional en joves
A1-173643076.jpg /
El periodista Jon Sistiaga va explicar l’altre dia una cosa molt reveladora. Durant la seva xerrada en un institut, una alumna de la primera fila es va passar l’estona dormint sense cap dissimulació, amb el cap plàcidament recolzat als braços. Al mostrar la seva estranyesa, li van respondre que era millor deixar-la així perquè aquesta noia volia ser ‘influencer’ i es passava les nits mirant vídeos a internet. La teoria diu que l’escola forma els ciutadans del demà. Però si això és així, la pràctica –o sigui, la realitat– presenta evidències inquietants de cara al futur. I no només pel cas de l’alumna tranuitadora. Nou de cada deu professors denuncien problemes de convivència a les seves classes, sobretot a l’ESO. Un estudi del sindicat CSIF descriu un paisatge escolar on les faltes de respecte, de civisme, les amenaces, els insults, i fins i tot les agressions, són a l’ordre del dia.
Ánjel María Fernández és un dels docents que han esgotat la seva capacitat de resistència davant aquest panorama i després de deu anys com a professor de Llengua i Literatura en instituts de Navarra, ho deixa. Però el seu regal de comiat és un llibre en el qual narra amb tremenda honestedat el millor i el pitjor que ha viscut a les aules. Es titula ‘Había del verbo a ver’, va néixer com un diari i de la seva lectura emergeix un retrat cru del que està passant: bàsicament, que falten recursos davant un món cada vegada més complex. El remolí de mòbils i xarxes socials, sumat al sotrac emocional per la pandèmia de la covid, ha aguditzat el problema. Però a més de tot això, el mestre derrotat posa el dit a la nafra quan assegura que «els professors de secundària hi som per impartir matèries, no per educar els xavals. No es pot deixar la responsabilitat en mans de les escoles; i hi ha pares que han desertat d’aquesta funció». Ánjel intueix que hi ha una cosa que se’ns escapa per fer un millor diagnòstic, però jo crec que encerta quan posa també el focus en la responsabilitat familiar. Perquè educar és una tasca compartida i si en falla una de les potes, tenim un problema. I no només de falta de son.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
