PISA resilient
Catalunya és la que més esforç de millora ha de fer
PISA 2022 no ha tingut l’impacte catastròfic a causa de la pandèmia que molts esperaven al nostre país. Els alumnes examinats van començar l’ESO quan es va iniciar el confinament i tan sols han cursat dos anys de tota l’etapa en condicions de normalitat. No obstant, Espanya és el quart país dels 27 de la Unió Europea amb menys impacte de la pandèmia en els resultats PISA. En lloc de ressentir-se’n l’equitat com ha passat a la majoria de països, a Espanya s’ha reforçat, i així ha disminuït el pes de la desigualtat social en els resultats.
Sens dubte, la ministra Isabel Celaá la va encertar al limitar a 45 dies el tancament d’escoles i a l’injectar 1.600 milions a les comunitats autònomes per reduir ràtios, garantir una equitat resilient i reforçar-se amb 33.000 professors més. França també va tancar 44 dies les seves escoles, però ha baixat 21 punts en matemàtiques respecte al 2018. Espanya ha baixat vuit punts tan sols i, per primera vegada, igualem la puntuació en matemàtiques (473) de la Unió Europea (474) i l’OCDE (472). El mateix passa amb les mitjanes en ciències i en lectura. Hem sigut més resilients i eficaços que els nostres països veïns i això ha de reconèixer-se com un èxit col·lectiu. No obstant, Catalunya s’allunya de la mitjana espanyola i ha baixat 21 punts respecte al 2018, en contrast amb Madrid i Astúries, que, fins i tot, han guanyat puntuació. En equivalència, Catalunya és un curs per sota de Castella i Lleó i dos per sota del Japó, nou líder a PISA. ¿On és el problema? Primer, Catalunya té la dispersió de resultats més gran de tot Espanya. Té un 30% d’alumnat en els dos nivells més baixos (molts) i un 20% en els tres nivells més alts (pocs), les dues quantitats desproporcionades en relació amb el seu nivell de riquesa i desenvolupament. En contrast, Madrid té un 19% de nivells baixos i un 28% de nivells alts. Aquest hauria de ser l’objectiu català per a PISA 2025, que faria elevar la mitjana estatal, cosa assequible després de la inversió de 8.653 milions dels governs de Pedro Sánchez (cal dir-ho) i del rodatge de la Lomloe, que és la clau qualitativa per destacar el 2025.
Segon, el 25% d’alumnat més pobre aconsegueix els resultats més baixos d’Espanya s les comunitats del sud i a Catalunya, a més d’un curs de distància dels seus iguals de Cantàbria, Castella i Lleó o Navarra. Tercer, fins i tot els alumnes més benestants són a Catalunya l’equivalent a mig curs per darrere dels seus iguals de Madrid i Astúries. Per tant, la privada catalana s’hauria de preocupar. Quart, l’anomenat alumnat immigrant obté a Catalunya i el País Basc els resultats més baixos en lectura, a mig curs de distància de la mitjana espanyola dels seus iguals.
Notícies relacionadesEn lloc de formar part de les locomotores que encapçalen bons resultats, Catalunya arrossega la mitjana espanyola cap a baix pel seu clar infrarendiment. Tant per dalt com per baix. És una cosa que ja constaten també les altres proves publicades (PIRLS, competències bàsiques, etc.) i és tot un desafiament sistèmic la millora de resultats, la revisió de didàctiques i de l’eficàcia dels centres, així com la introducció de més incentius d’exigència i millores comprovables.
Per molt soroll mediàtic que multiplica la visió catastrofista de l’educació, PISA 2022 ens diu que la qualitat de la nostra educació és equivalent a la mitjana europea, la qual superem en equitat, en resultats inclusius, en resiliència i en benestar emocional. Catalunya és la que més esforç de millora ha de fer.
