Podem salva Sumar
Com que ningú sap què va passar el 23J, pot aventurar-se que Sumar hauria obtingut el mateix resultat sense aliar-se a Podem, tot i que un radical insistiria que Yolanda Díaz hauria millorat els seus 31 diputats en cas d’haver-se desposseït dels hereus de Pablo Iglesias i companyia. Després de quedar-se sense els ministres que no mereix, el partit que es va posar morat sacsejant els fonaments de la democràcia espanyola trenca ara amb tot. L’excusa és tan banal com el desterrament de la rèplica a un ministre de la limitada talla de José Manuel Albares, perquè Podem també disposa de la versió definitiva sobre Palestina. Sobre qualsevol país del món, excepte Espanya.
Podem se’n va i salva així Sumar, que li havia regalat cinc diputats després d’uns resultats menys que insignificants en les municipals i autonòmiques del maig. Sense renunciar al seu lideratge personal, l’únic carisma vigent a l’esquerra per sobre fins i tot de Pedro Sánchez, la inigualable Yolanda Díaz s’havia embarcat en la tasca caritativa de dissimular el naufragi de la seva antiga formació mentre s’apropiava de la seva herència.
Notícies relacionadesIone Belarra i companyia són tan sols una banda de tribut, sonen com un grup d’imitadors de Queen sense el desaparegut Freddie Mercury. Per això Podem comercialitza la seva escissió com un sacrifici pel bé de l’esquerra, des de la seva irremeiable vocació redemptora. Per no parlar de transfuguisme.
El Govern s’aguanta per un bufec, i no hi ha al món prou mediadors per allisar les arrugues de les relacions del PSOE amb els seus infinits socis. No obstant, costa creure que un bufec de Podem impressioni més el mapa polític que un electorat fart d’una formació que està en fase de ruptura caïnita des del seu mateix naixement. Acumula més desercions que permanències, tot i que té mèrit continuar alineat amb personatges com Irene Montero, una màquina implacable de perdre vots sense reconèixer cap error. Podem ha sigut engolit per la seva soledat, ningú el trobarà a faltar.
