75 anys de justícia i dignitat
Els drets humans han d’estar per sobre del debat polític
En un context geopolític marcat per la terrible invasió de la Rússia de Putin a Ucraïna i el tràgic conflicte al Pròxim Orient, en què la vida i la dignitat de l’ésser humà s’han vist violentades amb força, la Declaració Universal dels Drets Humans fa 75 anys des de la seva adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Avui hem de reafirmar-nos i insistir amb convicció que els drets humans han de ser principis rectors d’inexcusable compliment, per sobre de qualsevol debat polític. Han de ser un element comú a qualsevol ideologia i ordenament jurídic, sent la democràcia l’instrument natural i adequat per al seu desenvolupament. Únicament així veurem progressar la humanitat.
Davant tals escenaris, la comunitat internacional ha d’actuar des del multilateralisme, la cooperació i la solidaritat, fent valer sempre el respecte al dret internacional humanitari que a totes i a tots ens protegeix. Així, la resolució d’aquests conflictes requerirà d’estratègies diplomàtiques efectives, mediació imparcial i intervenció humanitària en compliment de l’aspiració global de salvaguardar la dignitat, la igualtat i la llibertat inherents a tot ésser humà pel simple fet del seu naixement.
I amb aquest mateix esperit, proclamant la democràcia com l’únic sistema polític que ha demostrat des de l’inici dels seus temps la capacitat d’oferir i garantir un entorn adequat per a la pau social i la concòrdia, hem de fer front a tals desafiaments i a d’altres que com a societat global encara tenim per davant: l’erradicació de la pobresa, el final de la xacra de la violència masclista, la lluita contra el terrorisme, la resposta humanitària a les crisis migratòries, l’equitat en la transició ecològica o la igualtat d’oportunitats en la transformació digital.
Per donar resposta a tot això, és essencial recordar la importància de la participació activa, contínua i entrellaçada de les administracions públiques, el teixit associatiu i de la societat civil en el seu conjunt. Com va asseverar Eleanor Roosevelt en els treballs preparatius de la Declaració, ¿on, al cap i a la fi, comencen els drets universals? "En llocs petits, a prop de casa; tan pròxims i tan petits que no apareixen a cap mapa del món. No obstant, són el món de cada individu". Aquestes paraules avui ens recorden que la protecció dels drets comença als nostres carrers, barris i ciutats; en les nostres accions quotidianes.
Notícies relacionadesI la nostra Constitució, amb un 45è aniversari que commemorem aquesta setmana, és el millor instrument per fer valer els principis universals consagrats el 1948. El seu valor com a guardiana de les nostres llibertats està en la seva capacitat de proveir les necessitats i aspiracions d’una societat en constant canvi, promovent la protecció dels drets fonamentals davant qualsevol conjuntura i transformació social.
En definitiva, com il·lustrava Gregorio Peces-Barba, la nostra Carta Magna no és únicament la norma superior de l’ordenament jurídic, sinó també l’autèntica expressió de la concòrdia i la convivència entre ciutadans. A través de la seva observança reafirmem avui el nostre compromís viu amb la igualtat, la justícia i la llibertat i la nostra determinació per treballar en un projecte que posi el focus en la dignitat de l’ésser humà com un bé superior a protegir.
