Una reial ‘masclistada’ contra Letizia
La setmana començava amb la reina Letizia Ortiz com a protagonista. El seu excunyat Jaime del Burgo publicava a les xarxes la imatge de la Reina juntament amb un text en què suggeria que, anys enrere, van tenir una relació. També es van difondre altres reflexions de Del Burgo amb altres suposades trobades.
Per una vegada, hi va haver una opinió majoritària a les xarxes socials. Era igual recolzar la monarquia o la república en això. Nombrosos missatges advertien de ser un acte de masclisme i de violència contra una dona. Tant si la relació fos certa, com si no, és un fet nauseabund. Ja fos per haver revelat informació privada i íntima, o fos per haver difamat o utilitzat informació falsa per malmetre la imatge d’Ortiz.
Si hi ha senyors que encara avui s’atreveixen a fer això contra una Reina, imaginin-se amb la resta de dones. I més quan estan en una situació vulnerable. Cal recordar que utilitzar la imatge d’una altra persona sense el seu consentiment és delicte. I de manera majoritària hem conegut situacions d’homes que han compartit imatges íntimes de les seves parelles com a venjança. Només cal recordar la treballadora d’Iveco per reflexionar sobre el mal provocat.
Del Burgo després va esborrar el missatge, va dir que no en canvia ni una coma i va compartir la reflexió d’una altra persona que indicava que el que ell havia fet era per "evitar la tragèdia dissenyada per Sánchez, ETA, colpistes i Letizia, que és la cap de l’Estat des que va fer maniobres per enviar a l’exili el rei Joan Carles". És a dir, el clàssic d’utilitzar una dona per desprestigiar el seu marit, a ella i a tota una institució, exposant la seva vida personal o sexual. Es podien dedicar hores a parlar de les infidelitats del rei emèrit d’Espanya, però el que en ells és motiu d’enaltiment viril, en elles és considerat deshonor.
Més enllà d’aquest cas, el patriarcat monàrquic ens ha deixat també en la seva història evidents mostres de misogínia contra reines, quan convenia desacreditar-les per interessos estratègics. Joana I de Castella va passar a la història com la Boja no perquè ho fos, sinó perquè el seu fill i el seu pare en van convèncer tothom. Va ser per pur interès, fins al punt de deixar-la tancada més de 40 anys, en un evident cas de maltractament, per si no en va tenir prou amb les humiliacions de Felip el Bell. O Ana Bolena i la seva posterior decapitació entre falses acusacions d’adulteri a Enric VIII. Quan la coordinació masclista s’activa, cap ens escapem.
Per cert, Del Burgo narra trobades amb la Reina en un llibre de Jaime Peñafiel, periodista que va rebutjar Ortiz pel seu origen plebeu. Deu ser que la promoció no anava gaire bé. L’aliança d’homes sempre és present per desacreditar-nos. Per diners, per venjança, per classisme... el més fàcil és atacar la dignitat de les dones. Tot i que només siguin rumors, però alguna cosa queda, que a més la història sempre ens va assenyalar com a bruixes o dolentes si no complíem les normes o les seves expectatives. La misogínia, per molt real que sigui, misogínia es queda.
