Desajustos en el mercat laboral
Segons l’enquesta de població activa (EPA), Espanya és el país de la Unió Europea que presenta una taxa d’atur més gran, amb un 11,84%. A escala internacional són xifres elevades, tot i que lluny de les assolides durant la pandèmia i després de les conseqüències de la crisi del 2008, on l’atur es va elevar per sobre del 25% en els pitjors moments. Malgrat això, en alguns sectors econòmics que avui analitzem a EL PERIÓDICO es dona la paradoxa d’una clara escassetat de mà d’obra. Tot i que les estadístiques al respecte no són concloents, segons xifres de la CEOE gairebé tres de cada quatre empreses tenen problemes per trobar determinats perfils professionals.
Entre els sectors amb més dèficit de treballadors hi ha els informàtics, un perfil que es pot cobrir amb una formació relativament ràpida i que obté uns sous que se situen clarament per sobre de la mitjana. O, una mica potser desconegut pel gran públic, els conductors, d’autobusos, autocars (en què algunes empreses han hagut de recórrer a personal forà) i camions (amb sous que poden arribar als 4.000 euros mensuals).
Caldria preguntar-se, per tant, per les causes d’aquest desajust i si s’hi pot posar remei. La resposta tampoc és unívoca. Hi ha sectors amb falta de mà d’obra, com el de l’hostaleria (essencial en un país com el nostre, amb bon clima i gran entrada de turistes internacionals), en el qual els baixos sous i unes condicions laborals poc favorables a la conciliació han foragitat els professionals, especialment després de la pandèmia. D’altra banda, si es fa una comparativa amb el nostre entorn, s’observa que Espanya és dels països amb més taxa de llicenciats universitaris que, en molts casos, han de treballar en llocs de treball que no requereixen formació elevada (cosa que es coneix com a sobrequalificació).
Una de les solucions per equiparar-nos als països amb menys atur seria la d’aprofundir en la via de la Formació Professional dual, que implica una connexió més gran entre centres educatius i empreses, en la qual encara estem molt lluny d’avançar (a tancament del curs 2020-2021, amb prou feines un 4% de l’alumnat de Formació Professional escollia aquesta modalitat). També queda per recórrer terreny en el prejudici a l’hora de contractar majors de 55 anys, una cosa a què ja recorren algunes empreses, davant una piràmide de població en la qual les cohorts més joves són menys nombroses que fa 30 o 40 anys.
Un altre remei passa per un canvi profund, del qual només es parla quan Espanya arriba a alts nivells d’atur: el de crear incentius per modificar el teixit productiu. És sabut que un dels problemes estructurals de la nostra economia és el baix nivell de productivitat, que només pot millorar si les empreses aposten pel creixement i per generar llocs de treball de més valor afegit (que acaben sent llocs de treball més ben pagats que la mitjana), perquè disminueixi el pes de sectors que creen molta ocupació en època de bonança però que requereixen mà d’obra de baixa qualificació.
Els desajustos en matèria laboral es poden corregir amb la combinació de mesures a mitjà i llarg termini, però requereixen la col·laboració efectiva d’administracions i agents econòmics i socials perquè arribin a bon port..
