Em permetran que avui parli de la meva amiga Itziar. Amb el surrealisme i la incredulitat que et produeix la mort sobtada d’una persona estimada. Una trucada a les vuit del matí que et treu l’alè i unes ganes boges de trucar a la teva amiga per preguntar-li si la cosa va de debò. No estem preparades. No estem preparades per rebre l’única cosa que és segura en aquesta vida. La mort. Ve quan li dona la gana i s’emporta qui li dona la gana. Però el destí ha volgut que la meva amiga se n’anés sis dies després que ho fes la seva adorada Concha Velasco. Me la imagino agafant-la de la mà i dient-li: "Tranquil·la, no s’està tan malament aquí. Vine amb mi". Això em reconforta.
També em reconforta saber que ha mort treballant i envoltada de persones estimades. En braços d’una amiga. I que minuts abans disfrutava nedant a l’aigua d’una piscina. Si l’Itziar era feliç en algun lloc del món, era en l’estat aquós. Piscina, mar o banyera. Si la volies fer feliç, li reservaves una habitació d’hotel amb jacuzzi. Podia estar hores flotant dins de l’aigua. Mai es cansava. Els haters l’anomenaven balena creient que la insultaven i ella se sentia feliç de ser-ho. Generosa, divertida i talentosa. Amb un art i una educació increïble per contestar els anònims que la insultaven a les xarxes. Abanderada del col·lectiu LGTBI, del feminisme i de totes les injustícies que se li posessin al davant.
Va néixer per ajudar
Notícies relacionadesSempre deia que no era grassa, el que li passava és que tenia el cor molt gran. Li agradaven els pops perquè són els únics animals que tenen tres cors i, al final, el cor va ser el que li va fallar. Potser per posar-lo sempre al davant. Amb una intuïció increïble i amb una capacitat d’escolta sobrenatural, l’Itziar va néixer per escoltar i ajudar els altres. Per donar la volta a les coses negatives i per viure al màxim.
Potser és això el que li va passar. Que es va gastar tot el crèdit que l’univers ens dona per viure, només pensant a disfrutar de la vida. Era una maga, que va convertir els nens que li feien bullying en fans i que contestava sempre amb un somriure o amb un lladruc si era necessari. Dura i tendra alhora. El seu cos va néixer un 14 de febrer, dia dels enamorats, i va morir un 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Però la seva ànima viurà per sempre. Un dels seus poemes diu: "sin alas, sin tiempo, sin prisa, sin paracaídas, sin viento, sin esperar nada a cambio, sin miedo". I així va ser sempre. Mai va parar. Ni de moure’s ni de sentir. Sempre hi era i hi continuarà sent. Al meu costat segur, no en tinc cap dubte. Acabo d’enviar un whatsap a un número que em nego a eliminar: "Parlem demà, que avui estic trista i no sé com dir-te que t’has mort. T’estimo, amiga".
