Els gossos a l’espai públic
Jo confesso. Visc des de fa set anys amb un gos que adoro, el Pipo, un gos de carrer, amb una orella pujada i una altra de sempre baixada, però amb uns ulls gegants i ultraexpressius. El vaig adoptar quan tenia tres anys després que una protectora el trobés en una finca agrícola de Huelva, errant i amb signes de maltractament, i el traslladés a un refugi a la serra de Madrid.
Al recollir-lo, em van dir que ho desconeixien gairebé tot sobre la seva vida anterior. Però estaven segurs que va ser abandonat després de viure en una casa, per les seves formes de 10 i pel seu bon comportament amb els humans. Amb els altres gossos ja és una altra història i el Pipo suspèn en sociabilitat.
Obedient i tranquil, mai orina en façanes ni en mobiliari urbà. Com que me l’estimo massa per perdre’l en cas d’extraviament, atropellament o atac d’un altre animal, sempre passeja lligat pels carrers i els parcs del barri. Passa així malgrat que fins ara Barcelona hagi permès la vida sense corretja. Jo, que únicament el deixo anar a la muntanya o a la casa de camp familiar, esbufego cada vegada que coincideixo amb un gos sense subjecció i amb un humà despistat i incívic. Sobretot, si, amb el mòbil a la mà, només mira al davant per pronunciar les paraules màgiques davant un transeünt espantat: "Tranquil, que no fa res".
Notícies relacionadesLa bona notícia és que des d’avui tot canviarà amb la normativa municipal sobre els gossos a l’espai públic. Portar els animals deixats anar està prohibit des d’aquest 18 de desembre, excepte a les 225 zones de la ciutat habilitades per fer-ho (parcs, places o trams de carrer) i a determinades franges horàries. Fer-ho fora d’aquests espais portarà sancions que oscil·len entre 100 i 300 euros, amb possibilitat d’elevar-se a 600 i fins a 2.400 euros si les infraccions són considerades greus.
El compliment de l’ordenança és essencial per acabar amb l’incivisme dels amos dels gossos i per garantir el benestar d’animals com el Pipo.
