Benedicció papal

De totes les figures retòriques, la perífrasi seria la que millor identifica l’estil narratiu de l’Església catòlica, mestra en l’art de jugar amb les paraules, quan vol expressar alguna qüestió polèmica sense semblar que ho sigui. Allò de tirar-se a l’aigua i no mullar-se, però en llatí i amb més nivell literari. Aquesta vaticana habilitat per al circumloqui ha tingut aquest dilluns un moment gloriós, quan la Congregació per a la Doctrina de la Fe ha publicat una "Declaració" titulada Fiducia Supplicans, la primera des de la Dominus Iesus, presentada l’any 2000.

Feia, doncs, vint-i-tres anys que la Congregació no treia un document que, sense presentar una doctrina nova, corregia textos anteriors que l’havien interpretada. Ras i curt, l’actual prefecte del dicasteri, el cardenal argentí Víctor Manuel Fernández, acaba de fer una severa esmena al seu predecessor, el cardenal mallorquí Luis Ladaria Ferrer, en un tema central en drets civils i d’enorme importància pel que fa a la modernització del catolicisme. Segons el nou document, el Vaticà accepta la possibilitat de beneir les parelles "en situacions irregulars", és a dir, les divorciades, i "les parelles del mateix sexe", per bé que no les convalida oficialment, ni les equipara al matrimoni. Es tracta d’un canvi de postura radical, si es té en compte que el cardenal Ladaria va sostenir, el 2021, que l’Església no podia impartir la benedicció a les unions gais. Però és una esmena "a la vaticana", perquè, lluny de contradir l’anterior posició, decideix reinterpretar el sentit mateix de la benedicció, i aquí és on el canvi esdevé una autèntica revolució dins el catolicisme. Segons la Declaració, el poder de beneir és concedit per Déu a l’ésser humà, i "es transforma en inclusió, solidaritat i pacificació". Ergo, la benedicció a les parelles "irregulars", gais i també els trans significa justament això: la inclusió i no el rebuig. Dit altrament, el Sant Pare, que ha sancionat el text, acaba de considerar inclosos en l’Església catòlica els divorciats, gais i transsexuals, als quals també autoritza a ser padrins de bateigs i comunions i testimonis en casaments. I encara hi ha un avenç igualment revolucionari: l’acceptació del bateig als nens els pares dels quals siguin gais, per bé que puntualitza que, per ser inclosos en la fe, hi ha d’haver la voluntat dels padrins a educar-los en la religió catòlica.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

També hi ha algunes exempcions, probablement pensades per l’enorme impacte que tindrà aquesta Declaració de la Congregació en els sectors més conservadors. Per exemple, es permet el bateig de les persones trans, acceptades sempre que "no existeixen situacions en les quals hi hagi risc de generar escàndol públic o desorientació entre els fidels". Cosa que, desgraciadament, deixa la porta oberta a interpretacions abusives i negatives per part dels sectors més integristes, que, sens dubte, presentaran batalla. I pel que fa a les parelles gais, la benedicció mai no podrà realitzar-se dins dels ritus civils, de manera que un capellà no podrà beneir una parella en un jutjat o similars. És a dir, només podran ser beneïts en el context d’un santuari, o una peregrinació o etcètera. La intenció no és legitimar la idea del casament homosexual, però sí considerar les parelles incloses en la comunitat catòlica.

Sigui com sigui, i amb les exempcions plantejades, el fet és que el Fiducia Supplicans és un text d’enorme rellevància, l’impacte del qual pot ser equiparable a l’impacte social que va tenir la posició contundent del papa Francesc en la qüestió de la pederàstia. En aquell cas, va exigir acabar per sempre amb la impunitat; en el cas actual, posa les bases per acabar amb l’estigma i l’exclusió. I, en ambdós casos, la intenció és posar el Vaticà en el mapa del segle XXI i fer-lo circular per les vies dels drets civils. En aquest sentit, sembla clar que el papa Francesc vol deixar una petjada profunda en el seu mandat, potser tan profunda com la que va deixar Joan XXIII. Com diu ell mateix, es tracta de "beneir i no de maleir", és a dir, d’acceptar, incloure, conviure, un missatge poderós en aquests temps de rebuig, estigma i negació. Al capdavall, un déu de llum enmig dels déus de les tenebres.