Acord en el subsidi d’atur

El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret llei que reforma el subsidi d’atur, un dels assumptes que més ha enfrontat les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz l’últim any. La fórmula finalment adoptada es va aconseguir després d’unes intenses negociacions en què tant la ministra d’Economia com la de Treball van haver de cedir en les seves pretensions màximes, però que recull punts essencials de les dues propostes. La quantia d’aquest subsidi (que reben les persones que han esgotat la prestació contributiva o no hi tenen dret) eleva l’import dels 480 euros actuals fins als 570, però només durant els sis primers mesos, ja que després la xifra es va reduint gradualment fins als 480 a partir dels 12 mesos. Així, s’apuja la quantia, però sense arribar als 660 que plantejava Díaz, i alhora es redueix el cobrament gradualment, com proposava Calviño.

Sense voler dilucidar quina de les dues ànimes econòmiques del Govern central s’ha imposat més, l’essencial és que ha predominat la voluntat d’acord i s’ha salvat l’últim xoc entre dues visions diferents de la política econòmica. Gairebé sobre la botzina, perquè Brussel·les exigia tancar la reforma sobre el subsidi d’atur abans d’acabar l’any per desemborsar un nou pagament de 10.000 milions d’euros dels fons europeus. Tot i que hagi trigat més del compte, el Govern ha tornat a sortir airós de friccions internes. No obstant, perquè el decret tiri endavant s’ha de convalidar al Congrés, i per a això necessitarà uns vots que l’Executiu no té garantits.

Respecte a l’acord, la reforma representa avanços que val la pena destacar. Entre d’altres, l’ampliació de la cobertura a uns 400.000 nous potencials beneficiaris (davant els gairebé 900.000 actuals), ja que s’hi afegeixen els temporers i els de menys de 45 anys sense càrregues familiars. També és important la possibilitat de compatibilitzar el cobrament amb una feina, fet que facilitarà la reincorporació laboral. Així mateix, l’eliminació del mes d’espera per cobrar l’ajuda aportarà benestar en situacions d’urgència econòmica. Uns mecanismes de control trimestral i l’obligació de presentar la declaració de la renda són les novetats, plantejades per Economia, per lluitar contra el frau en aquest àmbit. Extremar l’eficiència i el bon funcionament d’aquesta ajuda ajudarà a evitar la seva estigmatització o a generalitzacions que no es corresponen amb la realitat. El subsidi d’atur és un matalàs per a persones a qui s’han tancat altres portes. Es tracta d’una figura necessària, però que ha de tenir un caràcter temporal ja que l’objectiu és la seva reintroducció al mercat laboral al més aviat possible. Un objectiu que per si sol el subsidi no aconsegueix, sinó que ha d’anar acompanyat de polítiques actives d’ocupació.

Els xocs entre Calviño i Díaz (també han discrepat en el salari mínim i l’impost a la banca, entre d’altres) evidencien les diferències de model econòmic de les dues forces de la coalició de Govern, unes discrepàncies que probablement no cessin amb la marxa de la primera al Banc Europeu d’Inversions. Farà falta tarannà negociador, dins i fora de l’Executiu, per buscar punts en comú en una legislatura on la necessitat de pactes serà la tònica. Com igualment necessària és l’estabilitat per a un Govern que ha de tirar endavant els Pressupostos.