Arenes movedisses
L’assumpte Magallón
La troballa d’un ordinador d’alcaldia amb fotos i vídeos sexuals convulsa la vida tranquil·la d’un poble aragonès
A l’exalcalde de Magallón, una població aragonesa d’uns 1.200 habitants, l’han caçat amb alguns pecadets dins del disc dur d’un ordinador municipal. A saber: imatges i vídeos amb contingut sexual, segons recull la denúncia que l’equip de govern ha presentat davant la fiscalia. El traspàs de poders al substitut portava sorpresa.
Després diran que aquest tipus d’afers només es produeixen a les grans ciutats, però cal veure com està l’Espanya rural. A mesura que es van coneixent novetats i reaccions sobre el particular, l’assumpte es va tornant apassionant. D’acord amb la denúncia que ja està en poder del fiscal, a més dels arxius en qüestió –es dedueix de les informacions que es tracta d’imatges de sexe entre adults, sense rastre de menors–, també s’hi han trobat fotografies –presumptament fetes sense saber-ho els protagonsites– d’empleats municipals i veïnes de la localitat, informa El Periódico de Aragón. No se n’especifica el context, però un es pot arribar a imaginar que aquest tipus d’actuacions es van poder fer, verbigràcia, entre una concessió de llicència d’obra i l’elaboració del Pla General, que, tot i que sol donar molt joc per a la controvèrsia, no resisteix la comparativa amb el noble art del voyerisme i altres activitats anàlogues dels nostres representants.
La qüestió ha anat augmentant en intensitat a mesura que es coneixien nous detalls del cas. A les dependències de l’ajuntament es va trobar un armari fals a l’interior del qual hi havia un preservatiu utilitzat, un blíster de Cialis (el que ve sent Viagra en llenguatge vulgaris villae) i un cedé amb "ratlles blanques" (ai), senyal evident que ens permet fer-nos una idea de per on va la cosa. Faltava el que, segons la meva opinió, és el més sorprenent del cas (l’anterior ja no ens pot causar sorpresa): factures telefòniques mensuals de subscripcions a serveis com Pocoyó House i Caillou y sus amigos, aplicacions totes dues dedicades al públic infantil.
Tot el conjunt dona per imaginar un perfil de Víctor Chueca, que així s’anomena aquest exalcalde del PSOE aficionat a la fotografia naturalista (sembla) que va ocupar el càrrec durant 20 anys. El seu substitut a l’alcaldia i receptor beneficiari d’aquesta herència, Esteban Lagota, ha sigut més que mesurat en les seves declaracions: "No pensava ni de lluny que una cosa així pogués passar. Mai he sigut una persona pública. És aquesta forma càndida que tenim els principiants". Cal admirar aquest home de candidesa singular. Quina manera més elegant de qüestionar el seu rival salvant el bon nom de Magallón, que, al cap i a la fi, és l’obligació primera de les corporacions.
Traslladat a l’alta política en diríem sentit d’Estat, que és, precisament, del que ha donat mostres Lagota. Imaginin si tot l’aparellatge trobat a Magallón s’hagués produït en el context de l’escena política nacional, en què la candidesa hauria donat pas al lawfare i les reaccions coparien el trending topic en els condominis d’Elon Musk.
El que demostra l’esdevingut en aquest petit municipi saragossà és que la política mal practicada és una qüestió d’escales. En diferents plans, inflar factures en un ajuntament de 1.200 veïns no dista gaire de la Kitchen o la Gürtel. Un armari fals amb jo que sé què i una carpeta amb fotos de veïns i empleats municipals formen el món en miniatura de qualsevol aprenent de Villarejo. El principi és el mateix. Potser té raó Lagota i el que falta és candidesa.
