Una lenta transició energètica

Fa vuit anys, amb motiu de la cimera del clima celebrada a París, el conjunt del planeta es va fixar l’objectiu que, fins a finals de segle, l’escalfament global no s’elevés per sobre dels dos graus centígrads. En aquest marc, els diferents països de la Unió Europea van acordar passos per avançar en la denominada transició energètica, és a dir, passar d’un sistema de producció i distribució d’energia basat en els combustibles fòssils a un altre sense emissions de carboni. En el cas espanyol, el Govern de coalició ha anat plantejant (a través de successives actualitzacions) objectius de descarbonització fins a finals d’aquesta dècada, basats en un procés de més electrificació procedent de les energies renovables. En vista de les dades disponibles es pot afirmar que, malgrat els avenços, queda molt per fer.

Com a factor positiu, es constata que les energies renovables són les que presenten més nivell d’implantació, amb un creixement de la capacitat del 38% al 42% des del 2019 fins al 2022 i aconseguint que, a finals d’aquest any, Espanya sigui dels primers països de la UE a assolir el 50% de renovables en la seva estructura generativa.

No obstant, a l’hora de substituir fonts energètiques com el carbó, el petroli i el gas per electricitat els avenços són molt lents. És el cas, per exemple, de l’ús del cotxe elèctric en el nostre envellit parc mòbil. Fa un any, el nombre de vehicles amb prou feines arribava als 325.000, quan l’objectiu marcat per al 2030 és de 5,5 milions. S’han introduït incentius per a la seva adopció, com ajudes o desgravacions fiscals, però el principal obstacle (extensible a altres sectors de l’economia) continua sent el de les traves burocràtiques: els punts de recàrrega són pocs (uns 27.000 a tot el territori) perquè, segons informes d’organismes reguladors, els permisos per instal·lar-ne un requereixen d’un a dos anys, extensibles a 18 mesos més si cal fer-ho en una carretera.

D’altra banda, també hi ha un problema d’expectatives incomplertes, com en el cas de l’hidrogen verd, que havia de canviar en profunditat sectors com la indústria o el transport pesant. Anys enrere es van fer anuncis milionaris d’inversió per part de grans empreses energètiques però hi ha pocs projectes en marxa. Aquí l’inconvenient rau en el fet que generar aquesta classe d’hidrogen és car en comparació amb l’alternativa actual, l’hidrogen gris, que es produeix amb gas. Probablement, serà necessari continuar amb ajudes i incentius perquè s’abandoni la font energètica fòssil.

Notícies relacionades

La coherència de la rebaixa fiscal d’Illa

Iniciativa estratègica de la UE

Un camí que també s’haurà de seguir en aquells canvis que pot aplicar el ciutadà per contribuir a una eficiència energètica més gran a lcasa seva. Així, queda tirada per recórrer en la instal·lació de bombes de calor a les vivendes (que consumeixen quatre vegades menys energia que les calderes), si es té en compte que Espanya és el cinquè país de la UE amb menys vendes o en la rehabilitació residencial, si es vol arribar a l’objectiu de 300.000 actuacions el 2030, davant les poc més de 30.000, a principis de la dècada.

La transició energètica és una necessitat ineludible, davant l’avenç accelerat de l’escalfament global, però requerirà més implicació d’administracions, empreses i ciutadans si es volen arribar als objectius de descarbonització el 2030.