Àgora
Missió contra Catalunya
La missió a l'escoles catalanes per a 'analitzar' la immersió lingüística és una mostra més de l'ús de l'Eurocambra per a finalitats partidistes internes
Aquesta setmana un grup d’eurodiputats ha vingut a Catalunya per analitzar el sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes. Des del Govern hem explicat i expliquem el model educatiu català a tot arreu. Recentment, hem organitzat visites amb cònsols a centres educatius i hem mantingut reunions amb diversos eurodiputats, precisament per compartir els projectes lingüístics de les escoles catalanes. Estem orgullosos del sistema, que és una de les principals eines de cohesió social del país, i treballem per reforçar-lo encara més.
La missió d’europarlamentaris que aquesta setmana ha visitat alguns centres catalans, però, té unes particularitats que no podem obviar. Els eurodiputats que han participat en la visita a Catalunya són de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu; una comissió integrada per 66 membres, tot i que en aquesta missió tan sols n’han vingut 12. Tots els assistents formen part del Partit Popular, VOX o els liberals europeus (Renew, que és el grup on hi ha adscrit Ciutadans). Els progressistes de la cambra han rebutjat participar en la missió com a senyal de protesta. L’eurodiputada Diana Riba és l’única que hi ha assistit com a observadora per denunciar l’ús partidista de la visita i procurar aportar-hi contra arguments.
De què es queixen tots els eurodiputats que han boicotejat la missió? Aquesta legislatura diversos europarlamentaris han enviat fins a dues cartes a la presidència del Parlament Europeu per denunciar l’ús esbiaixat que la presidenta de la Comissió, Dolors Montserrat (PP), està fent d’aquest espai. La missió a les escoles catalanes és una mostra més de l’ús de l’Eurocambra per a finalitats partidistes internes. S’utilitzen els recursos del Parlament Europeu per alimentar polèmiques artificials i inexistents; per intentar desacreditar un model que ha demostrat ser equitatiu i contribuir a la cohesió social; per fer política espanyola des de Brussel•les i promoure la campanya de la dreta i l’extrema dreta espanyola contra Catalunya. Ho demostra el fet que en diverses ocasions la Comissió Europea ha reiterat que la qüestió lingüística a les escoles catalanes no és competència de Brussel•les i que, per tant, les institucions europees no hi tenen res a dir.
A més, a Catalunya existeix un consens polític, social i pedagògic inqüestionable i sòlid sobre el sistema d’immersió lingüística. A les escoles catalanes cada any es matriculen més d’un milió i mig d’infants. Des del 2005, hi ha hagut una vuitantena de denúncies contra el model lingüístic, en contraposició al total de 27 milions de matrícules. Les xifres parlen per si soles.
Malgrat l’ús intencionat d’aquest espai de l’Eurocambra per part de la dreta i l’extrema dreta espanyola, no tenim res a amagar ‒tot al contrari‒, i tenim l’obligació de contrarestar les informacions esbiaixades, i explicar bé i defensar el sistema lingüístic de l’escola catalana. Per això hem acompanyat les visites als centres i hem assistit a la convocatòria per explicar-los que l’èxit educatiu que perseguim és que tot l’alumnat abordi l’escolarització obligatòria amb les mateixes oportunitats educatives i la culmini amb el mateix nivell de coneixement de les llengües oficials i amb les competències necessàries per contribuir a una societat cohesionada i a una prosperitat compartida.
Per això, continuarem explicant i reforçant aquest model a tot arreu i on calgui, perquè estem convençudes que és clau per a l’èxit de l’escola catalana i per a Catalunya.
