Polèmica

Guanyadors i perdedors

1
Es llegeix en minuts
Guanyadors i perdedors

José Luis Roca

"Bildu és l’èxit de la democràcia". Sé que no és fàcil defensar aquesta idea amb el panorama actual, però jo ho faig tot i que la frase no és meva. La hi vaig sentir a la professora de Dret Internacional Mariola Urrea que exerceix com a analista a l’Hoy por hoy de la cadena SER. Era just l’endemà d’anunciar-se que el PSOE cedirà els seus vots a Bildu perquè accedeixi a l’alcaldia de Pamplona. Sens dubte, a Pedro Sánchez se li podran criticar moltes coses, però no que vagi escàs de coratge. ¿Visionari o desesperat? No sé si en aquest cas són conceptes excloents. Sigui com sigui, quan el catàleg de crítiques i hipèrboles per l’amnistia semblava haver batut el rècord, l’operació Pamplona –incòmoda també per a alguns socialistes– ha obert una altra caixa dels trons a la (ultra) dreta, en què als habituals missatges que Espanya es trenca, el poble està humiliat i l’Estat de dret trencat a trossos, se li han afegit els verbs "matar" i "assassinar".

Notícies relacionades

Retorçar la realitat

Núñez Feijóo va arribar a dir que el PSOE ha pactat "amb un partit que va assassinar companys seus", la qual cosa és mentida. Rotunda. Sense pal·liatius. I perillosa. Perquè Bildu no ha matat ningú. De fet, va néixer el mateix any –en fa dotze– que ETA va abandonar les armes. I aquest, efectivament, és el gran triomf de la democràcia. Hi ha arguments més que suficients per criticar l’estratègia –o la improvisació– de pactes que ha impulsat Sánchez des de les últimes eleccions; resulta perfectament comprensible que l’amnistia als dirigents independentistes que van fugir de la justícia se li entravessi a un munt d’espanyols, inclosos alguns –no tan pocs– catalans. És obvi que a una part del que anomenem esquerra abertzale li falta reconèixer sense embuts que van ser en el bàndol equivocat. I a més que, tant patiment, no va servir per a res. Però posar ara en la Thermomix del debat l’ombra de les bombes i les pistoles és una mica més que roí. I no, no m’oblido de les víctimes ¿com imaginar-ho si més no?, però no crec que retorçar la realitat per agitar els seus pitjors fantasmes els aporti molt consol.