La tribuna
El futur incert dels gazians
Netanyahu està creant una situació favorable perquè els desplaçats, molts dels quals ja són refugiats de la guerra del 1948, posin rumb més cap al sud, cap a Egipte
En la segona fase de la invasió terrestre de la Franja de Gaza, les tropes israelianes estan progressant a menys velocitat. De fet, la primera fase, que se centrava al nord, encara no ha acabat ja que han quedat importants grups de milicians que planten cara als soldats israelians aplicant estratègies de guerrilla.
Una de les conseqüències de la primera fase va ser l’expulsió de centenars de milers de civils que residien a les localitats del nord. L’Exèrcit els va comminar a un desplaçament forçat cap al sud de la Franja, assegurant-los que allà estarien més segurs i que s’atendrien les seves necessitats bàsiques, una cosa que no ha passat.
La segona fase de la guerra s’està centrant precisament en el sud, és a dir, on els israelians van dir que els refugiats estarien segurs. A la ciutat del sud de Khan Yunis s’està observant un fenomen diferent del que es va veure al nord. Els israelians demanen a la població que es desplaci a llocs més al sud que qualifiquen de més segurs, però els palestins es mantenen majoritàriament a casa perquè desconfien de les directrius de l’Exèrcit.
Alguns palestins del nord que van optar per no desplaçar-se al sud amb el primer avanç de les tropes israelianes expliquen la seva decisió dient que temen que els que se’n vagin no puguin tornar a casa, o a les ruïnes que han quedat de les seves cases. No és una cosa nova. Uns 750.000 palestins van ser expulsats en la guerra de 1948, quan es va establir l’Estat jueu, i ells i els seus descendents continuen sense poder tornar als seus pobles 75 anys després.
Molts palestins pensen que pot repetir-se aquella gran tragèdia que denominen Nakba. Israel estaria encantada d’expulsar de Gaza i per sempre la major part possible de la població, uns 2,3 milions de persones, i el lloc natural per realitzar l’expulsió és Egipte. Diversos ministres israelians s’han expressat en aquesta direcció obertament i la resta del Govern de Benjamin Netanyahu no rebutja l’opció explícitament.
En les últimes setmanes han circulat informacions en el sentit que Occident, i en particular els Estats Units, han ofert a l’Egipte d’Abdel Fattah al-Sisi substanciosos beneficis econòmics a canvi d’obrir als desplaçats la frontera amb Gaza. D’aquesta manera, centenars de milers de palestins assetjats per les bombes abandonarien la Franja i ja no hitornarien. Un ministre israelià, Bezalel Smotrich, ha dit que l’única solució humanitària del problema palestí passa perquè els països occidentals acullin per sempre la població gaziana.
Acorralats
Les condicions extremes que Israel està creant amb els bombardejos sistemàtics i l’aglomeració de palestins a la frontera amb Egipte apunten en aquesta direcció. Netanyahu està establint una situació favorable que els desplaçats, molts dels quals ja són refugiats de la guerra de 1948, posin rumb més cap al sud, cap a Egipte. De moment, els egipcis no han obert la frontera, però si en algun moment les circumstàncies canvien i cedeixen a la pressió, Egipte es convertirà en el punt de destinació dels refugiats.
En el fons, Israel condueix una política en aquesta direcció també a Cisjordània, on incrementa diàriament el nombre de colons jueus i acorrala més i més els palestins a les seves ciutats i pobles, esperant que més endavant es presenti l’ocasió d’expulsar-los. A Gaza, les circumstàncies donen ara una oportunitat particularment positiva per a l’expulsió de la població gaziana, i els israelians l’estan afavorint a l’empènyer els palestins cap a Egipte.
Aviat veurem si els bombardejos indiscriminats donen la raó als israelians. Potser és això el que fa guardar silenci a Netanyahu sobre el futur de Gaza. Certament, l’ocupació israeliana dels territoris palestins és un gran problema, però el primer ministre es nega a parlar de les possibles solucions, com si esperés que Occident, i al capdavant els Estats Units, resolguin un problema que Israel no té cap intenció de resoldre aplicant les resolucions de l’ONU.
