Apunt
¿Xavi farà seure Lewandowski?
Ja no és un problema d’atrapar el Reial Madrid, el Girona o l’Atlètic, és la por que t’atrapin l’Athletic i/o la Reial Societat, que juguen bastant millor que tu i persegueixen la quarta plaça de Champions.
No. Xavi no s’atrevirà, el pròxim 4 de gener (21.30 hores), a fer seure Lewandowski contra el Las Palmas. Per tot el que se sap, per tot el que s’ha publicat, per l’immens i tremend emprenyament que es va emportar el tècnic de Terrassa en el descans del lamentable Barça-Almeria (3-2) i, sobretot, pel pitjor, per haver fet pública la seva arenga ("¡a veure si corres d’una punyetera vegada!", li va dir al polonès, demostració que ja feia uns quants partits que no el veia córrer), Xavi hauria de fer seure Lewan, però no s’hi atrevirà.
No només no s’hi atrevirà, sinó que no té ningú més en qui confiar, ja que el tècnic català, en espera de comprovar com és el tal Vitor Roque, ja ha començat a dubtar de la seva plantilla, no perquè sigui, que no ho és, el grup del 2010, sinó perquè és, ara, quan es demostra que allò de l’any passat, és a dir, la conquesta del títol de Lliga, va ser gràcies als 0-1 i 1-0, a una gran defensa i que va agafar despistats els altres, en una Lliga, l’espanyola, que no és res de l’altre món.
El que va passar en la setmana tràgica de Xavi, que per a molts es podria esborrar amb polvorons, torrons i cava, va ser tan lamentable (Girona, Anvers, València i Almeria, tela, de veritat), que ni tan sols el Nadal més feliç de la història culer, que no serà aquest, no, podrà fer oblidar que el tècnic va veure perillar el seu lloc fins a l’extrem de tractar a crits als seus jugadors, com a única mesura per salvar el lloc.
I la demostració que va témer pel seu càrrec va ser que, minuts després, va fer pública la bronca, i va col·locar els seus futbolistes als peus dels cavalls. Ara, quan passin aquests dies festius, s’haurà de veure si canvia la cosa. És més que probable que, el dia abans de viatjar a Las Palmas, Xavi (recordin aquestes línies) asseguri, en la conferència de premsa, que els seus futbolistes han tornat en molt bona forma, s’estan entrenant al màxim "com a grans professionals", rendiran a un gran nivell i es veurà un altre Barça. Ho dirà com a pas previ, potser, sí, a alinear els mateixos de sempre.
Xavi, com tots els entrenadors, sap que està lligat de peus i mans als seus futbolistes, que, curiosament, són més del president Joan Laporta que seus. La part dolenta és que, després del seu 2023 afortunat, comença un 2024 en què, de sobte, tots, inclòs Xavi, que és l’únic que no ho reconeixerà mai, consideren que els 213 milions d’euros gastats en Raphinha (58), Ferran Torres (55 +10), Lewandowski (50) i Koundé (50) són una barbaritat.
Salvar-se de l’enfonsament
Ja no és que l’equip ni tan sols juga amb la solvència, el resultadisme i el minimalisme de la temporada passada, no, és que no juga a res, ni de bon tros al que van prometre president i entrenador. La frase de "m’importa poc el resultat, vull un equip amb ànima" és la renúncia a tot i la conseqüència de l’afartament majúscul perquè els jugadors no li fan ni cas i, sobretot, no fan el que, segons Xavi, està més que entrenat.
La bronca, els crits, els cops a la pissarra, la frustració per l’apatia de Joao Félix, el nen mimat de Laporta, el passotisme del (teòric) substitut de Leo Messi, el desconcert general, la poca sang que va denunciar Gündogan, van provocar els crits en el descans de l’Almeria però, sobretot, va ser la manera que va idear Xavi per fer públic el que ell havia estat dient en cada conferència de premsa. Ja ho saben: això ho sabíem, això ho havíem entrenat, això estava preparat, els jugadors sabien que, ja els vam dir que, els vam ensenyar vídeos..., és a dir, mirar de salvar-se de l’enfonsament.
Algú va escriure (em sembla que va ser el company Joan Vehils, a l’Sport), que si Xavi no prenia decisions, les acabaria prenent Laporta. És possible, molt possible, que, en el descans de l’Almeria, Xavi arribés a la conclusió de o em començo a desmarcar d’aquesta gent o aquesta gent acabarà amb mi, amb el meu germà i amb els meus amics de l’staff.
El que no sap Xavi és que, ara, cal veure quina és la reacció del vestidor, dels futbolistes. És evident que ell tornarà a defensar-los el dia 3 en la seva aparició davant els mitjans, però on han de demostrar que són uns altres i, potser, algun d’ells ja no hi serà a temps, és sobre la gespa, ja que ja no és un problema d’atrapar el Reial Madrid, el Girona o l’Atlètic, és la por que t’atrapin l’Athletic i/o la Reial Societat, que juguen bastant millor que tu i persegueixen la quarta plaça de Champions.
