Context
Influència desigual
La presència de Rússia a la regió és més política que econòmica
La relació entre Rússia i l’Amèrica Llatina sempre ha tingut alguna cosa de tabú. En certa mesura, perquè suposa una transgressió a la doctrina Monroe que va proclamar, ja el 1823, "Amèrica per als americans", assenyalant que només Washington ha d’incidir en la política llatinoamericana. I si bé fa ja més de 30 anys que va desaparèixer la Unió Soviètica i, amb això, la competició geopolítica i ideològica, la presència de Rússia encara es percep políticament incòmoda per a Washington. Dic políticament perquè, a nivell comercial, la seva presència és gairebé insignificant, ja que ni suposa l’1% del comerç regional. A nivell polític, no obstant, la presència russa és significativa, tant per a alguns països de la regió com per a Moscou. Per a Moscou perquè dona una pàtina global a les seves relacions exteriors, i per a alguns governs llatinoamericans perquè els ofereix un circuit internacional alternatiu. Això sempre ha sigut així, però en aquest lustre Moscou ha aprofitat la crisi del regionalisme llatinoamericà per incrementar les relacions bilaterals.
PERÒ LA INFLUÈNCIA POLÍTICA
de Rússia a la regió és molt desigual. Els tres països més pròxims a Moscou són Veneçuela, Cuba i Nicaragua. Països que mantenen una estreta cooperació en termes d’intel·ligència, seguretat i relacions comercials, i que van recolzar sense fissures Putin als fòrums internacionals, fins i tot després de la invasió d’Ucraïna el 2022. També té relacions de proximitat el Govern bolivià.
Notícies relacionadesEn un altre ordre, però amb relacions cordials, hi ha els dos països amb més potencial econòmic i amb una tradició diplomàtica més sòlida i autònoma de la regió, el Brasil i Mèxic. Els diversos presidents brasilers, de Lula a Bolsonaro, han reclamat la seva posició sobirana a l’hora de mantenir relacions amb Rússia, alhora que des de la creació dels BRICS hi mantenen una interlocució permanent. En el cas mexicà, destaca la posició de López Obrador, que vol marcar distàncies respecte del seu veí del nord, i que també s’ha integrat als BRICS. Un cas semblant era el de l’Argentina, però amb l’arribada de Milei al poder ha canviat radicalment de política exterior.
Finalment, cal donar compte de la primera Conferència Parlamentària Internacional Rússia-Amèrica Llatina, celebrada del 29 de setembre al 2 d’octubre del 2023, a Moscou. En aquesta Conferència van participar més de 200 representants de gairebé tots els països. En aquest fòrum, Putin va assenyalar que faria tot el possible per vincular l’Amèrica Llatina a la Unió Econòmica Eurasiàtica, encapçalada per Rússia i de la qual formen part Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan i el Kirguizistan. La Unió Econòmica Euroasiàtica cobreix el 15% de la superfície terrestre, supera els 170 milions de persones i controla el 15% de la producció petrolera i el 20% de la gasística. Sens dubte, l’objectiu de la conferència és trencar l’aïllament internacional a què la UE i els EUA volen imposar a Moscou. Però a dir veritat, encara és molt aviat saber si l’esmentada conferència ha tingut o no els fruits planejats pels seus organitzadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
