Nit de Cap d’Any per discrepar
Cada desembre per aquesta època em sento un dissident dels gustos culturals que dominen el mercat. L’edat m’ha rebaixat l’acritud, però veig els resums de l’any en diaris i webs i m’afanyo a discrepar-ne. Aquest any, per exemple, em sorprèn que molts crítics nord-americans hagin triat Barbie entre les millors pel·lícules, quan jo la vaig trobar més apegalosa que mastegar un paquet sencer de xiclets de maduixa Bang. Tampoc no entenc la prèdica que té Asteroid city, de Wes Anderson, un director que m’encanta però que aquest cop ha fet un film manierista i avorrit, amb una vulgar desfilada d’estrelles mal dirigides.
Però tot això és secundari. La meva àrea de combat se centra sobretot en un oblit incomprensible a les llistes de les millors sèries de l’any: Slow horses, a Apple TV. La sèrie la protagonitza Gary Oldman, en el paper de Jackson Lamb, un agent de l’MI5 groller, pudent, malmenjat, que comanda un grup de policies fallits i caiguts en desgràcia, purgant els errors en unes oficines decrèpites. En aquest ambient, les seves missions atreuen conflictes inesperats i els guions –intel·ligents, descreguts, divertits– treuen partit d’una colla de personatges que des de la seva incompetència se’t fan entranyables. Al bell mig, un Gary Oldman antològic que els maltracta per plaer, però alhora els protegeix.
Escric aquestes ratlles quan falten només unes hores perquè Apple TV pengi l’episodi final de la tercera temporada de Slow horses. L’anterior capítol –tanqueu els ulls si no voleu espòilers– es va acabar amb els meus estimats antiherois enmig d’un foc encreuat, qui sap si a punt de morir a mans dels seus companys de la policia (corrupta). L’escena era d’una violència inusual, massa de Hollywood pel meu gust, i em va fer arrufar el nas. Però em va quedar una esperança: el barroer i llardós Jackson Lamb no era allà al mig amb ells. Per impensable que sembli un final feliç, espero l’episodi amb candeletes i, passi el que passi, no tinc cap dubte que serà –ja és– la millor sèrie de l’any. La millor i la que absurdament gairebé ningú ha triat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
