Pedro Sánchez: ¿Lúcid o temerari?
Només el temps revelarà si l'audaç camí elegit pel president porta a l'èxit o al fracàs. O, simplement, al fet que tot continuï igual
Pedro Sánchez remata el 2023 amb algunes de les seves decisions més polèmiques. A la seva disposició a concedir l’amnistia als imputats del procés s’ha sumat aquesta mateixa setmana l’entrega a EH Bildu de l’Ajuntament de Pamplona. Si la primera de les mesures ja és discutida, la segona ha contribuït a inflamar encara més el debat polític espanyol. No només perquè el PP hi basa la seva hiperbòlica oposició, sinó perquè hi ha molts ciutadans que no les acaben d’entendre. Persones també d’esquerres, per a qui Carles Puigdemont i Bildu són les bèsties negres de la democràcia espanyola i que no les consideren encara rehabilitables.
No contribueix gaire a la comprensió ciutadana que el Govern i el PSOE no hagin explicat encara degudament els pactes amb Junts i amb Bildu, més enllà de genèriques declaracions sobre la necessitat de recuperar la normalitat política i social del país. Se suposa que s’adopten buscant la reconciliació de la societat catalana, en el cas de les mesures de gràcia als polítics del procés, i facilitant la incorporació total a les institucions, en el dels radicals bascos. Els primers no han mostrat signes de penediment, fins i tot diuen que no renuncien a la unilateralitat, i als segons, que van rebutjar la violència als seus estatuts fundacionals, els falta, 12 anys després de la desaparició d’ETA, assumir críticament el seu passat i contribuir a reparar el dolor de les víctimes.
El mateix Sánchez ha admès que són mesures que deriven del suport d’aquests grups a la seva investidura. "Fer de la necessitat, virtut", va proclamar. La necessitat residia a obtenir prou vots per continuar a la Moncloa. Queda per saber si la virtut és fruit de la temeritat pròpia d’aquesta ambició desmesurada, que li atribueixen els seus crítics, o si prové d’una ment lúcida, capaç de veure més enllà que la resta dels mortals. Els que s’inclinen per aquesta última opció comparen aquestes concessions amb la legalització del PCE, decidida per Adolfo Suárez a l’inici de la Transició. Allò va ser arriscat, però va accelerar l’arribada de la democràcia. Només el temps revelarà si l’audaç camí triat per Sánchez porta a l’èxit o al fracàs. O, simplement, que tot continuï igual.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
