Aragonès i la singularitat nacional
El president serà el primer independentista de la Generalitat del segle XXI que no anuncia que Catalunya tindrà un Estat propi en pocs mesos
La sintonia exhibida últimament per Pere Aragonès i Pedro Sánchez enterra el «període excepcional de la postautonomia i la preindependència», anunciat per Carles Puigdemont el 2016, obrint l’horitzó d’una nova etapa autonòmica una mica més satisfactòria que l’actual. El final de l’exercici de política virtual més irresponsable de la nostra història com a nació (en això queda el procés després de l’amnistia) es podria certificar el 2024. Arribaran sens dubte nous capitans intrèpids, però els actuals ja han posat proa a port segur després que l’Estat s’ha compromès a salvar-los la vida política i a molts, també, el patrimoni.
La singularitat nacional catalana està descrita en l’Estatut, que, per evitar malentesos i contradiccions, es remet a les nacionalitats de l’article segon de la Constitució. El redescobriment d’aquesta singularitat és un senyal de prudència institucional per part d’ERC, perfectament compatible amb els vaticinis de referèndums d’autodeterminació que prodiga Aragonès. Aquests gestos són un bàlsam retòric dirigit als independentistes per apaivagar la seva inquietud i no haurien de desacreditar la predisposició dels republicans al pragmatisme.
Notícies relacionadesAquesta via tampoc ha de trobar obstacles insalvables en els que defensen la pluralitat. En cas de ser plural Espanya, serà perquè és una suma de singularitats, tot i que l’obvietat de l’axioma no evitarà que el Govern central apel·li a la solidaritat i a la igualtat per resistir-se a la seva aplicació. L’experiència recent permet suposar que és un recurs per esperar la finestra d’oportunitat o de necessitat.
El retorn al catalanisme progressista no li provarà a tot l’independentisme. No obstant, fins i tot Artur Mas se n’ha adonat que actualment no es donen les condicions objectives per arribar a la independència. Certament, tampoc n’hi havia el 2014, quan Mas va presentar el seu pla per proclamar-la en 18 mesos; però aleshores ell havia de ser el protagonista de la història i això segurament va ennuvolar la seva anàlisi de la realitat. Així que Aragonès podria ser el primer president independentista de la Generalitat del segle XXI que no anuncia que Catalunya tindrà un Estat propi en pocs mesos. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
